La bogeria és un do imprecís, però un do al cap i a la fi ... Al llarg dels segles, pensadors de la ment han estudiat l'origen i el tractament d'aquesta malaltia esquiva i històricament contradictòria. Però seran dues dones, boges, o no, i que es troben a la consulta d'un psiquiatre, o no, les que s'encarreguessin de tirar per terra totes les teories hagudes i per haver, descobrint com és el veritable origen de la bogeria. O del seny ... per què, què significa estar boig ?, i estar entenimentat? ¿Potser és el mateix?
Gregoria té quatre empreses i una vida envejable, un marit, un amant, i un apartament a Lloret. Martiri està casada amb un home a qui veu, amb sort, un dia per setmana, dos fills als que veu a l'hora de dinar, una amiga que presumeix davant dels seus nassos de ser feliç i una tele on no deixa de veure "El diari de Patricia"... Moltes diferències i alguna cosa en comú: les dues estan en un costat i altre de la línia, la línia que separa el que és del que no és ... la bogeria del seny. I és tan fàcil estar en un costat o en l'altre ...
Boges, o de com l'ésser humà té la imperiosa necessitat d'inventar-personatges per sobreviure a la realitat.
De vegades qui es disfressa de seny és el més "border line", com demostren certs cartells electorals. Bromes a banda, les aparences solen jugar males passades. I el que sembla més assenyat pot fer-se portador d'inconfessables insensateses. Joan M.Segura dirigeix amb destresa i bon pols dues actrius sensacionals: Roser Batalla, elegant i resolta, que va mostrant amb una progressió subtil com les seguretats i fortituds incontrovertibles poden clivellar-se per les bandes més inesperades (excés de responsabilitat, estrès, solitud, insatisfacció). I Muntsa Rius, aquella espinguet canora dels millors musicals fets a casa nostra, ara actuant de contrapunt emotiu i pacient, capaç de girar la truita en un tres i no res. Interpretacions electritzants en un "ring" entre seny i follia que dóna diverses giragonses prou reconeixibles.
