Boges

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Muntsa Rius, Roser Batalla/ Àurea Márquez
Producció:
Vània Produccions
Direcció Musical:
Marc Sambola
Direcció:
David Pintó
Sinopsi:

La bogeria és un do imprecís, però un do al cap i a la fi ... Al llarg dels segles, pensadors de la ment han estudiat l'origen i el tractament d'aquesta malaltia esquiva i històricament contradictòria. Però seran dues dones, boges, o no, i que es troben a la consulta d'un psiquiatre, o no, les que s'encarreguessin de tirar per terra totes les teories hagudes i per haver, descobrint com és el veritable origen de la bogeria. O del seny ... per què, què significa estar boig ?, i estar entenimentat? ¿Potser és el mateix? 

Gregoria té quatre empreses i una vida envejable, un marit, un amant, i un apartament a Lloret. Martiri està casada amb un home a qui veu, amb sort, un dia per setmana, dos fills als que veu a l'hora de dinar, una amiga que presumeix davant dels seus nassos de ser feliç i una tele on no deixa de veure "El diari de Patricia"... Moltes diferències i alguna cosa en comú: les dues estan en un costat i altre de la línia, la línia que separa el que és del que no és ... la bogeria del seny. I és tan fàcil estar en un costat o en l'altre ... 

Boges, o de com l'ésser humà té la imperiosa necessitat d'inventar-personatges per sobreviure a la realitat. 

Crítica: Boges

21/12/2015

Ho diuen: n'hi ha més fora que a dins

per Andreu Sotorra

Ho diuen: n'hi ha més fora que a dins. De gent tocada per la bogeria, vull dir. A aquesta peça breu —una hora justa— se li pot aplicar la dita. Perquè la sorpresa, que no desvelaré, salta a l'últim moment. Però els espectadors faran bé de recordar el que he dit d'entrada.

Només dues actrius per als dos personatges de l'obra. Hi ha qui, per generació, potser només les ha vistes principalment en teatre musical. La seva trajectòria és llarga i variada. De gran escola, la de les taules. Tenen al darrere una formació teatral que aquí es posa de manifest sense que trontolli gens ni mica sinó que controlen i perfilen, cadascuna en el seu punt just, la impressió que han de transmetre als espectadors, amb una força de sinceritat que finalment es transforma en engany.

Dues dones es troben en una consulta psiquiàtrica. Se suposa que darrere la porta hi ha el psquiatre amb algun altre pacient. Però ni se senten ni se'ls veurà mai. A poc a poc es van destapant les presumptes patologies de cadascuna de les dues protagonistes. Una (Roser Batalla) és una executiva —o això sembla— carregada de papers, enganxada al mòbil, dirigint des de la distància sota l'angoixa de les reunions que l'ofeguen. L'altra (Muntsa Rius), és una dona senzilla, de conversa fàcil i oberta, mestressa de casa, amb dos fills adolescents —diu— per qui es desviu, amb uns trets de bogeria light. (...)