Bomber(s)

informació obra



Intèrprets:
Mariantònia Salas, Salvador Miralles
Composició musical:
Guillem Llotge
Escenografia:
Clàudia Vilà
Vestuari:
Clàudia Vilà
Il·luminació:
José Llergo
Producció:
Mathilde Mottier, François Vila
Dramatúrgia:
Rosa A. García, Ramon Molins
Sinopsi:

Ella es va construir una història d’amor amb un bomber atractiu. Ell es va divertir amb ella, fins al punt d’oferir-la als altres. És una noia mentalment limitada. Diuen que és una noia mentalment limitada. Com es pot dir ‘no’ si no es troben les paraules per fer-ho? Durant el judici, quin valor té la paraula d’una noia mentalment limitada contra la d’un bomber? Una obra ‘a porta tancada’ terrible i esgarrifosa.

Crítica: Bomber(s)

17/04/2018

Colpidora i necessària

per Iolanda G. Madariaga

Colpidora i terrible: Bombers és una obra tan dura com necessària. La posada en escena de PompierS (2012), del francès Jean-Benoît Patricot, va sacsejar el públic del OFF Avignon el 2016. Ara ha fet el mateix a la Mostra, en la producció de Mise en Lumière/Barna-Bé i direcció de Jordi Vilà, estrenada l’octubre passat al FIET’17 (Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears). El tema és dur i també ho és el plantejament de la trama. Tots els abusos són menyspreables, però l’abús sexual sobre les persones que no poden saber-se víctimes d’un abús, és abominable. Tothom hauria de saber que pot dir no i tenir l’oportunitat de fer-ho. D’això va Bombers. Patricot parteix d’un succés amb final tràgic extret del diari per fer-ne una dramatúrgia magistral. Sense grolleries però parlant clar, sense violència ni provocacions, sense moralines, l’obra enfronta la víctima amb el principal responsable del crim comés sobre ella. Ella és “limitada” -És potser que els altres són infinits?, es preguntarà amb dolor i una infinita tendresa. “Curta” és l’eufemisme més nostrat per referir-nos a una persona amb discapacitat psíquica. Ella s’enamora d’Ell en el ball de Festa Major. Ell és un bomber ben plantat disposat a usar-la com a joguina sexual. Sense cap mena d’escrúpols, convidarà als companys de caserna a compartir-la. El plantejament és d’una cruesa esgarrifosa. Patricot situa els dos protagonistes en una sala on Ella espera abans de declarar davant el jutge. Ell entra amb la intenció de convèncer-la que els encontres sexuals van ser sempre consentits. Ell s’aferra a la idea que mai va sentir un NO. Ella creia que quan “hom estima no s’ha de dir no”. Ara ja ho sap, li ho han dit l’assistenta social i la psicòloga que l’ha ajudat a seqüenciar, numerar i posar títol a les escenes de “la seva història d’amor” per poder explicar-la al jutge. El text ens fa sortir de la sala per conduir-nos per diferents moments de la vida de la protagonista. Tornarem a la mateixa sala després del judici. Quina serà la sentència? Estem davant de dues perspectives oposades d’uns mateixos fets. Quina de les dues veritats triarà el jutge? Mariantònia Salas (premiada per aquesta interpretació a les Illes Balears) i Salvador Miralles dibuixen dos personatges complexos i subtils, sense carregar les tintes en cap sentit. Precisos, construeixen els seus personatges amb totes les ambigüitats necessàries per dotar-los de veritat. Juguen els seus papers en un espai escènic molt auster dissenyat per Claudia Vilà: unes persianes verticals al fons i un únic moble. Aquest element, una mena de prisma irregular amb una forta càrrega simbòlica, canviarà de posició esdevenint banc, trampolí o pedestal. Un prisma que ens deixa veure les múltiples cares d’una realitat i les seves arestes. Malgrat la seva duresa, Bombers mereix un llarg recorregut que depassi l’àmbit del teatre familiar o juvenil.

Trivial