Colpidora i
terrible: Bombers és una obra tan dura com necessària. La posada en escena de
PompierS (2012), del francès Jean-Benoît Patricot, va sacsejar el públic del OFF
Avignon el 2016. Ara ha fet el mateix a la Mostra, en la producció de Mise en
Lumière/Barna-Bé i direcció de Jordi Vilà, estrenada l’octubre passat al
FIET’17 (Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears). El tema és
dur i també ho és el plantejament de la trama. Tots els abusos són
menyspreables, però l’abús sexual sobre les persones que no poden saber-se
víctimes d’un abús, és abominable. Tothom hauria de saber que pot dir no i
tenir l’oportunitat de fer-ho. D’això va Bombers. Patricot parteix d’un succés
amb final tràgic extret del diari per fer-ne una dramatúrgia magistral. Sense
grolleries però parlant clar, sense violència ni provocacions, sense moralines,
l’obra enfronta la víctima amb el principal responsable del crim comés sobre
ella. Ella és “limitada” -És potser que els altres són infinits?, es preguntarà
amb dolor i una infinita tendresa. “Curta” és l’eufemisme més nostrat per
referir-nos a una persona amb discapacitat psíquica. Ella s’enamora d’Ell en el
ball de Festa Major. Ell és un bomber ben plantat disposat a usar-la com a
joguina sexual. Sense cap mena d’escrúpols, convidarà als companys de caserna a
compartir-la. El plantejament és d’una cruesa esgarrifosa. Patricot situa els
dos protagonistes en una sala on Ella espera abans de declarar davant el jutge.
Ell entra amb la intenció de convèncer-la que els encontres sexuals van ser
sempre consentits. Ell s’aferra a la idea que mai va sentir un NO. Ella creia
que quan “hom estima no s’ha de dir no”. Ara ja ho sap, li ho han dit
l’assistenta social i la psicòloga que l’ha ajudat a seqüenciar, numerar i
posar títol a les escenes de “la seva història d’amor” per poder explicar-la al
jutge. El text ens fa sortir de la sala per conduir-nos per diferents moments
de la vida de la protagonista. Tornarem a la mateixa sala després del judici.
Quina serà la sentència? Estem davant de dues perspectives oposades d’uns
mateixos fets. Quina de les dues veritats triarà el jutge? Mariantònia Salas (premiada
per aquesta interpretació a les Illes Balears) i Salvador Miralles dibuixen dos
personatges complexos i subtils, sense carregar les tintes en cap sentit.
Precisos, construeixen els seus personatges amb totes les ambigüitats
necessàries per dotar-los de veritat. Juguen els seus papers en un espai
escènic molt auster dissenyat per Claudia Vilà: unes persianes verticals al
fons i un únic moble. Aquest element, una mena de prisma irregular amb una
forta càrrega simbòlica, canviarà de posició esdevenint banc, trampolí o
pedestal. Un prisma que ens deixa veure les múltiples cares d’una realitat i
les seves arestes. Malgrat la seva duresa, Bombers mereix un llarg recorregut
que depassi l’àmbit del teatre familiar o juvenil.
