“És perquè no vas dir res que ha passat tot el que ha passat. Si
haguessis dit NO...”. Així arrenca ‘Bomber(S)’,
una obra dura, molt dura, que hauria de veure tot jove en amunt. Ataca de cara
diversos fronts: l’abús o el consentiment sexual, la discapacitat psíquica, les
relacions de poder, la perspectiva de gènere, la manipulació, l’ètica, la hipocresia
de la justícia, l’educació del NO...
A escena, només 2 actors: Mariantònia
Salas i Salvador Miralles, que interpreten els papers d’una noia “mentalment limitada”
(així l’anomenen) i un bomber que ha abusat d’ella. De fet, no ha estat l’únic.
I no és cap espòiler. Els trobem abans
del judici que determinarà la culpabilitat o no de l’home. Ella reconstrueix la
història numerant i titulant les escenes com l’ha ajudat la psicòloga per
explicar-ho amb claredat davant el jutge. Ell intenta reescriure-les per
rebaixar els fets. Però hi ha proves. Proves que apareixen quan el text
necessita més munició i que mantenen el diàleg en una tensió constant.
El text, amb les reaccions i
raonaments de l’un i de l’altra –ella dotada de les paraules i les reflexions
de la psicòloga, que li permeten pensar amb menys limitacions–, és brillant.
Equilibra la cruesa amb petits instants d’humor que, de tan blanc, esdevé
negre. I no deixa d’avançar, si bé en algun moment s’encalla sobre l’eix motor,
donant alguna volta de més.
‘Bomber(S)’, del dramaturg
Jean-Benoît Patricot, va néixer en francès (‘Pompier(S)’) i es va estrenar el
2016 dins l’Off del Festival d’Avinyó, al Théâtre
du Balcon de Serge Barbuscia, director també de l’obra. Aquella versió, però,
no era l’original, sinó una de reduïda que no incloïa unes referències al
passat de la noia que sí que apareixen en aquest ‘Bomber(S)’ estrenat el 2017 a la FIET de Mallorca. Recuperar-les és una decisió
del traductor –i director en la versió catalana– Jordi Vilà, que també ha
modificat altres aspectes del muntatge, com ara una escenografia igualment
austera però que compta amb reveladors elements a nivell argumental (facilita
els salts en el temps) i discursiu.
En veure’l aleshores –com
recull la crònica El Festival d’Avinyó és un miracle de la secció “Recomana al món”– ja
en vam destacar l’encert de la temàtica, el guió i la interpretació, i també el
desig que un “imperdible” com aquest es traduís i arribés a casa nostra. Això
ha estat possible gràcies a una comunió de factors, que comença per l’associació
Mise en Lumière/Barna-Bé, organitzadora del OUI! Festival de Teatre en Francès
de Barcelona (que el febrer del 2017 el porten en francès a l’Almeria Teatre i
en fan la lectura dramatitzada en català a la Sala Atrium), i passa per la fira
La Mostra d’Igualada (que l’acull el mateix 2017 dins el Mercat de projectes
que possibilita la producció d’espectacles i el 2018 dins la programació
oficial de La Mostra JOVE). ‘Bomber(S)’ ha tornat ara a
Igualada per representar-se al Teatre de l’Aurora i el proper mes de maig serà
al Teatre Akadèmia de Barcelona, entre altres cites, moltes de les quals són
funcions escolars. I ja s’està preparant en castellà.
Amb un treball actoral que retrata
la complexitat dels personatges –Salas ja s’ha endut el Premi a la millor
interpretació femenina de les Illes Balears 2017– i una posada en escena (llum,
so, disposició en l’espai, etc.) que realça l’acció, l’espectacle esdevé pur teatre
colpidor i d’esgarrifança necessari per a construir una societat millor, amb
persones més sanes i responsables, que bona falta ens fa.
Per a continuar
l’aprenentatge del NO us recomanem ‘Aüc. El so de les esquerdes’ de Les
Impuxibles i Carla Rovira. Mai n’hi ha prou en educació. Però sí que ha arribat
l’hora de fer efectiu el PROU!
