Brain

informació obra



Intèrprets:
Hausson
So:
Jordi Bonet
Escenografia:
Manuel Trullas
Vídeo:
Marc Lleixà
Producció:
La Seca Espai Brossa
Direcció:
Hausson, Benjamin Davis
Autor:
George Benjamin
Sinopsi:

Brain és un espectacle interactiu entre l'il·lusionista i el públic, on es demostra que tothom pot esdevenir un mag mitjançant les capacitats del seu cervell.

Els espectadors podran endevinar les cartes que porta el mag a la seva butxaca, participar en el programa televisiu "Vostè té talent" o transmetre mentalment dibuixos.

Al número final descobrirem si el mag acaba sa i estalvi, perquè tot dependrà dels espectadors.

El muntatge participa del programa Travessia Recomana. Informa't del projecte i juga amb el Trivial específic a totes les obres que l'integraran. La postfunció de l'espectacle serà dimecres, 13 d'abril.

Crítica: Brain

18/04/2016

Tots som mags!

per Toni Polo

La cosa va de pòquer i de tontos. Un posa cara de pòquer quan vol amagar alguna cosa, o despistar fent veure el que no és, o intentar captar algun truc (il·lús!); posa cara de pòquer quan, atent sobre la seva butaca, comença a veure Brain. A un se li queda la cara de tonto quan, davant dels morros, Hausson li fa treure la carta que (miracle!) havia pensat; se li queda la cara de tonto quan, deliciosament enfonsat a la seva butaca, acaba de veure Brain. Una cara plena d’innocència creuada per un somrís divertit i incrèdul i rendit.

Això no treu que l’espectacle que Hausson ha trigat gairebé un any a muntar sigui un regal per al públic, una mena de màster en il·lusionisme en el qual els espectadors esdevenen protagonistes dels jocs de mans i dels trucs i de les il·lusions que proposa el mag. L’il·lusionista ens brinda un repertori elegant i assossegat, entretingut (una hora que passa volant...) i interessant, en el qual utilitza recursos narratius interessants en forma d’audiovisuals o, fins i tot, de telefonia mòbil (poc importa que el dispositiu utilitzat sigui un model d’aquells que un adolescent ni tan sols catalogaria com a telèfon mòbil...)

Tota la funció és farcida d’humor, tot i el posat seriós (elegant, dèiem) de Hausson remenant cartes, descobrint xifres impossibles o ensinistrant el públic en les arts màgiques. No patim, perquè no estem davant del mag-showman que ens fa passar una mala estona pensant que ens farà pujar a l’escenari (primer) i pensant què ens farà fer (després). A Brain tot rutlla amb la complicitat que donen el caràcter del protagonista i la sala, reduïda i acollidora, que ens fa trobar-nos com a casa.


Trivial