Espectacle circense on la protagonista és la corda fluixa. Un treball trencador que explora la tensió a través de les expectatives i la relació que establim amb els materials i la forma com els utilitzem. Des de la proximitat, la màxima simplicitat, sense trucs i amb elements bàsics com el paper, el fil de pescar, l'aigua o el foc, el públic participa en un experiment artístic sobre la possibilitat, la resistència i els límits, on la matèria parla per ella mateixa. L'expectativa i la tensió (dramàtica) estan més que garantides.
Breaking point -literalment, punt de ruptura- és one-man-show entre l’espectacle i el taller de circ, malgrat la participació de la seva companya, Aino Ihanainen, com a partenaire. Alexander Weibel explora els punts d’inflexió dels elements que posa en joc: una corda fluixa de paper, uns contrapesos que no pesen i fan el seu paper buscant el punt d’equilibri, joguines infantils per a reptes amb les lleis físiques... La proximitat del públic és imprescindible en un espectacle que promou la seva participació activa. El seu creador dedica una bona estona a establir una espècie de complicitat basada en ensenyar en tot moment que se està fent i a quin punt es pretén arribar. De fet, se’ns implica en una mena d’experiment que, per bé que entenem que ha estat provat moltes vegades, té alguna probabilitat de fracassar. És aquest el risc que busca l’espectacle, un desafiament sense trampa ni cartró, sense disfressa de cap mena, una mena de joc de la veritat en les antípodes del circ més tradicional. De fet Weibel està buscant un “encara més difícil” en atrapar al públic malgrat “haver explicat el truc”... és un joc valent que té el seu perill: el d’avorrir el públic en llargs preparatius, el de perdre la seva atenció fent-lo canviar d’escenari/pista... És clar que el públic de la Fira està entrenat en tota mena de propostes, és atent i curiós de mena; uns espectadors ideals per aquesta mena de propostes de plantejaments tan radicalment despullats.