Bull

informació obra



Intèrprets:
Joan Carreras, David Bagés, Marc Rodríguez, Mar Ulldemolins
Producció:
Sixto Paz Produccions
Autor:
Wajdi Mouawad
Direcció:
Mario Gas
Sinopsi:

Un text incisiu que camina sobre la prima línia que hi ha entre la política d’oficina i el bullying escolar. Bull ofereix seients de primera fila en un ring en què tres treballadors lluiten per mantenir la seva feina. 
En aquest sentit, aquest poderós text de Mike Bartlett mostra la destrucció amb l’elegant i estudiada tècnica d’un torero assetjant un toro.

Crítica: Bull

13/05/2018

La incomoditat de sentir empatia i alhora riure’s d’un final inevitable

per Pep Barbany

3 raons per veure “Bull” i 1 per fer altres plans

Raó numero 1
Humor negre. Ara que una obra com Mala broma del Jordi Casanovas triomfa qüestionant-nos sobre si es pot fer broma o no de tot, encara resulta més estimulant la presència a la cartellera d’una obra com Bull, de Mark Barlett, un text molt contemporani que utilitza l’humor negre, negríssim, per encarar-nos a una realitat desagradable i malauradament molt habitual. No és gaire habitual veure als nostres escenaris obres que optin per l’humor negre i només per això cal aplaudir la darrera aposta de la companyia Sixto Paz.

Raó número 2
Entre l’empatia i la incomoditat. Toreges o et toregen? La metàfora de comparar una plaça de toros i l’enfrontament del torero amb el toro amb les relacions laborals més salvatges no deixa escapatòria a l’espectador.
En una història de ritme àgil en què la tensió va creixent per moments i fins al final, és fàcil sentir empatia per Thomas, aquest treballador maltractat psicològicament i de manera cruel per dos “companys” de feina, els implacables Tony i Isabel, a qui no ens estranyaria pas veure’ls trair fins i tot la seva mare si amb això assolien els seus ambiciosos objectius. Però el to d’humor negre del text de Barlett fa que, per moments, ens facin riure (ni que sigui per dins, ni que sigui de manera inconfessable) les estratègies, bromes de mal gust i la manipulació dels qui estan segurs de conservar el seu lloc de feina a costa d’enfonsar qui faci falta, en aquest cas del Thomas.
I aquesta dualitat en què Bull ens situa, entre l’empatia i la diversió cruel, incomoda molt, i a més sabent que no podem fer res per salvar la víctima d’una mort segura. Qui valori les històries capaces d’incomodar-nos, gaudirà amb aquesta obra.

Raó número 3
Actors fantàstics. Sembla que la tercera raó sempre són els actors, però és que malgrat la importància d’un text ben escrit, tot rutlla molt millor amb un quartet d’aquesta solidesa. Correctes com sempre Joan Carreres (còmode amb aquests papers ambigus), i David Bagés (un expert en papers de “dolent”, en aquest cas el cap que ha de decidir qui és l’acomiadat). Però els qui destaquen de debò són Mar Ulldemolins (que aquí ha de fugir de papers on la fragilitat és la clau i fa de dolenta amb una seguretat envejable), i Marc Rodríguez (l’etern secundari del teatre català), que aquí és el protagonista absolut i aconsegueix transmetre la fragilitat i la bonhomia d’un personatge condemnat des del principi.
Així, Pau Roca, demostra un cop més la seva habilitat no tan sols per triar bons textos sinó per la direcció d’actors. Bravo!

Raons per fer altres plans
Si teniu alguna experiència semblant de bulling a la feina… Evidentment, els qui són incapaços de riure amb l’humor negre no cal ni que s’acostin a La Villarroel. Igualment, Bull està contraindicada per tothom que hagi viscut qualsevol tipus d’assetjament laboral, especialment protagonitzat per companys de feina d’aquests que no pots refiar-te’n ni un pèl.

Trivial