Un text incisiu que camina sobre la prima línia que hi ha entre la política d’oficina i el bullying escolar. Bull ofereix seients de primera fila en un ring en què tres treballadors lluiten per mantenir la seva feina.
En aquest sentit, aquest poderós text de Mike Bartlett mostra la destrucció amb l’elegant i estudiada tècnica d’un torero assetjant un toro.
‘Cornudo y apaleado’. Des del començament a la fi. Res més. No passa res més a ‘Bull’, una mena de corrida de toros que ‘metaforitza’ sobre les relacions a la feina, sobre el bulling, sobre el poder, sobre la baixesa moral… Una situació ben propera i (desgraciadament) molt freqüent: una empresa ha de fer fora un dels tres treballadors que formen un equip i n’hi ha un que té totes les paperetes. I els altres dos escenifiquen una presa de pèl total, una humiliació constant. I l’altre es vol rebel·lar però no té marge. Està més que sentenciat. Li han fet el llit des que va entrar a la feina. L’han estat torejat i avui entren a matar.
Els diàlegs són frescos, àgils, punyents. Els quatre actors carreguen de personalitat uns personatges convenientment esmolats fins a l’extrem. La idea de l’escenari, una aséptica sala d’espera o sala comuna d’una empresa, amb el seu dispensador d’aigua (alguna cosa que recorda la popular sèrie ‘Càmera café’) sobre la sorra d’una plaça de toros, on la faena acaba a capotazos, és original i molt farcida de tòpics (venedors de carmelos inclosos).
El que trobo que no funciona és l’argument, per una raó: no evoluciona i no permet evolucionar uns personatges que, a primer cop d’ull, ens atreuen. L’obra no explica res. Es converteix en una espiral sobre aquest bullin (d’aquí, i dels toros, el títol), recreant-se en detalls divertits, inverosímils o disparatats.