Cabaret 13

Nous formats | Musical

informació obra



Intèrprets:
Carme Milán, Víctor Peralta, Marcos Martínez, María Ordoñez
Producció:
Joan Solé
Direcció Musical:
Pinchas Steinberg
Direcció:
David McVicar
Sinopsi:

Cabaret 13 porta el segell del ballarí i coreògraf Roberto G. Alonso i els actors Davo Marín, Carme Milán i Víctor Peralta. 

Conjuntament crearan un espectacle cabaretesc amb denominació d’origen i imaginació il·limitada: ‘sensualitat, extravagància, erotisme, burlesc, canallisme, patinatge, transgressió, cant, provocació, dansa, transformisme, "petardeo", diversió i molt taló.

Crítica: Cabaret 13

14/10/2018

El cabaret de sempre amb incentius molt especials

per Iolanda G. Madariaga

Roberto G. Alonso és un gran “transformista” en tots els sentits. Malgrat que el terme transformista està ja en desús, és el què més li escau a un artista com Roberto G. Alonso, coreògraf, director i creador en el més ampli sentit del terme. La temporada passada ens va emocionar amb el seu monòleg A mi no me escribió Tenesse Williams (porque no me conocía), mentre la seva companyia feia voltar l’espectacle familiar Zaquizamí que havia passat per la Fira el 2015. Ara torna a la Mediterrània amb un tipus d’espectacle molt més gamberro i canalla, per a públic adult: un espectacle de cabaret. Amb aquest espectacle, el creador vol recordar i homenatjar el gènere que va fer famosa l’Avinguda del Paral·lel barceloní. Molt a prop, al carrer Poeta Cabanyes número 13 hi fan funció tots els dilluns, d’aquí el títol de l’espectacle. La companyia l’ha portat a la Fira -ens diuen tot fent broma- per situar-lo dins un dels festivals estratègics de Catalunya i en defensen la popularitat del gènere. El seu és un cabaret que conté molts dels números tradicionals: estrip tease, cuplé, una mica de sàtira político-social (al estil més alemany), participació/provocació del públic i, fins i tot, artista convidat. Un cabaret tradicional al que se li afegeix una cura especial en les diferents coreografies, en tots els números, que li donen un aire d’elegància molt singular. Això no obstant, potser s’abusa un xic dels números d’estrip tease. També hi ha una especial atenció en el vestuari amb el que es permeten fer tota mena de bromes. Però l’espectacle presentat a Manresa ha tingut un plus molt especial: l’oportunitat de visitar el pis principal de la casa Torrents (La Buresa), una casa d’estil modernista que els seus propietaris han conservat (si més no, la part visitada) amb els mobles i objectes d’època. Assistir a un cabaret que combina de forma magistral l’erotisme i l’elegància, dins un espai escènic tan singular i adient, ens fa sentir membres d’un selecte club de privilegiats. Si a més, la cantant bagenca Celeste Alías ens regala dues magnífiques cançons a capella, no es pot demanar res més.