Com no podia ser d’altra manera, a la gran carpa instal·lada al Parc Sant Jordi es durà a terme el Cabaret, producció de la Fira Trapezi. El Cabaret és una experiència única que pretén donar veu als artistes que treballen els seus números en solitari. Enguany, la direcció recaurà sobre la Marta Torrents, una dona catalana resident fora de les nostres fronteres i a qui, des de la direcció es vol brindar l’oportunitat de treballar la seva terra. D’altra banda, el presentador serà Jose Luis redondo, artista i pallasso multidisciplinari, referent dins el sector del circ, que serà el responsable de cosir el fil conductor del Cabaret.
El Cabaret d’aquesta edició inclourà sorpreses diverses, incloent-hi números com els d’Antonio Vargas qui, des d’Andalusia portarà el virtuosisme de la perxa xinesa; o la Camille Judic amb els seus straps executant una tècnica sorprenent. Nacho aparicio recent diplomat del Esac amb un número poètic de dansa amb fuets. Per posar el contrapunt romàntic i humorístic el públic podrà gaudir també de la representació d’un número de la Cia els Barlou, que presentaran al Trapezi el seu comiat com a companyia.
Els quadres els va posar, amb el seu vestit geomètric, el mestre de cerimònies. Un carismàtic José Luis Redondo, artista i pallasso multidisciplinari (ha treballat, entre d'altres, amb la companyia eia a 'La Pranza!') capaç de provocar les riallades mentre executa equilibris amb una taula, cadires i ampolles de xampany. Va destapar gràcia i risc, amb les seves habilitats i aparents poca traça, convertint-se en el gran protagonista del cabaret –potser la seva presència a pista va ser excessiva-, i va arrodonir la seva aplaudida actuació com una estrella de rock: llançant-se sobre un públic que amb els braços alçats el va transportar uns quants metres. A la funció del divendres es va lesionar durant una acrobàcia, però va aguantar el tipus i va acabar l'espectacle sense que els assistents advertissin el contratemps. La rebotiga dels acròbates és de vegades molt dolorosa.
Va fer broma Redondo comparant-se amb el musculat Antonio Vargas, que amb el tors a l'aire va exhibir pectorals i poderosos bíceps mentre evolucionava a la perxa xinesa. Fou dels més aplaudits de la nit juntament amb el premiat trio holandès Tête-bêche, que signa una excel·lent rutina d'acrobàcies. Especialistes en el mà a mà, van sorprendre amb un molt dinàmic exercici d'excepcional tècnica, amb els porters Wilko i David llançant i alçant (a posicions vertiginoses ‘tête-bêche’) la seva companya Marieka entre l'admiració dels presents.
La nota més poètica i elegant la va posar Camille Judic a les corretges aèries, mentre que Nacho Aparicio, recent diplomat de l'ESAC, va sorprendre submergint el públic en una atmosfera de foscor i tensió combinant dansa i enèrgics i sorollosos espetecs de fuets. Un número curiós i inquietant, acompanyat de música tradicional a càrrec d'un guitarrista xilè. Els Barlou (Set Up) van exercir de mossos de pista afegint comicitat entre la desfilada d'artistes i la música va sonar excel·lent amb la orquestra Boozan Dukes. Finalment, una altra rutina d’alçada: els catalans Adrià Mascarell i Noemí Díaz, PakiPaya (premi Zirkòlica per ‘Toca Toc’), van exhibir la seva perícia i complicitat com a parella i companyia en un quadre aeri molt teatral. Es va fer curt l'esperat cabaret de Trapezi, un clàssic sempre molt demanat i gaudit pel públic del festival.
