El 1916 un grup d’emigrants polítics, desertors, agents secrets, inútils, visionaris, poetes i artistes obriren el “Cabaret Voltaire” en el número 1 de la Spielgasse a Zuric. Aquell petit local, en un racó del món, en mig d’un barri degradat, va ser el lloc de fundació del Dadaisme. El Cabaret va insuflar, enmig d’una Europa en guerra, un aire d’autèntica llibertat, un pensament i una actitud sense lligadures, que avui segueix essent un vertader referent
L'espectacle recrea l’ambient revolucionari i transgressor del Cabaret, amb la interpretació de diversos poemes fonètics d’Hugo Bäll, el seu “Poema de Nadal simultani i sorollós”, danses d'arrel africana i tota mena d'experimentacions sonores i sorolloses. Les explicacions i comentaris que sovint acompanyaven les vetllades del Cabaret són aquí aportades per la veu del propi Hugo Ball, amb textos del seu dietari personal, que il·lustren el grup dadaista de manera didàctica.
Aquest espectacle recorda el naixement del mític Cabaret Voltaire, el 1916, a la localitat suïssa de Zuric, enmig de la Gran Guerra, com a reacció amb una alenada d'aire fresc i de rebel·lia a la vegada, creat per alguns emigrants polítics, desertors de la barbàrie bèl·lica, poetes i diversos artistes que va culminar amb la gènesi del Dadaisme o moviment dadà, precursor del surrealisme. Un dels punts del Manifest Dadà, publicat el 1920 i atorgat per autoria a Francis Picabia, diu, entre altres afirmacions: «L'art és un producte farmacèutic per a imbècils. (...) Dadà no vol res, res, res. Fa alguna cosa perquè el públic digui: No comprenem res, res, res. Els Dadaistes no són res, res, res, i de segur que no arribaran a res, res, res. Que no sap res, res, res, res.» (...)
Durant seixanta-cinc minuts, doncs —muntatge breu però intens i epidèrmic—, els quatre intèrprets de «Cabaret Voltaire» recreen l'ambient de fa cent anys amb comentaris d'Hugo Ball extrets dels seus dietaris personals, amb alguns dels poemes fonètics dels diversos autors del grup o el 'Poema de Nadal simultani i sorollós'. (...)
«Cabaret Voltaire» és un espectacle de caire elitista —en el bon sentit del terme—, per al qual, els espectadors han de tenir la disposició i la curiositat per reviure què va ser el moviment dadà i les circumstàncies que van provocar la seva incidència en la cultura de fa cent anys. «Cabaret Voltaire» exigeix als intèrprets una partitura fonètica i un esforç físic no gens fàcil d'exercitar, gairebé recomanable a tota la gent de teatre que vulgui perdre uns quants quilos i estalviar-se una sessió de pesos pesants i bicicleta estàtica en qualsevol Fitness. (...)
I, si no, feu la prova articulant clar i català davant d'un mirall amb aquest fragment d'un dels poemes fonètics que Hugo Ball titulava 'Núvols': «Elomen elomen lefitalominal / volminuscaio / bàumala bunda / acicam glàstula feirofim flinsi / elominúscula pluplubaix ral·labataio / endremin saxassa flumen flobol·lala / feilogaix faljada fòl·lidi flumbaix / cerobadadrada / gràgluda glígoda glòdaix / gluglamen glòglada glèroda glàndridi / elomen elomen lefitalominal / volminuscaio / bàumala bunga / acicam glàstala feirofim blisti / elominúscula plupluix / ral·labataio!» Més clar, l'aigua. (...)
