Caiguts del cel

Teatre

informació obra


Autoria:
Sébastien Thiéry, Stefano Massini
Producció:
Focus
Intèrprets:
Jordi Bosch, Carles Martínez, Anna Barrachina
Direcció:
Lluís Pasqual
Sinopsi:

La vida tranquil·la i feliç d'una parella petit burgesa de mitjana edat es veu trastocada bruscament quan, un bon dia, sense motiu ni explicació aparents, comencen a aparèixer diners dins el menjador de casa seva. La situació s'embolica quan s'hi veuen implicats la dona de fer feines estrangera de la parella i un peculiar veí molt inquietant. I tot, per arribar a un final absolutament inesperat que cap espectador no hauria de revelar.

"Caiguts del cel" és una comèdia que fa plorar de riure i, és al mateix temps, una metàfora punyent del sistema capitalista i un retrat àcid i divertidíssim d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.

Crítica: Caiguts del cel

19/09/2015

Fent calaix

per Francesc Massip

Hi ha operacions escèniques que semblen dissenyades únicament per atrapar a la xarxa un bon ramat d'incauts espectadors que van a certs teatres per batre les barres i posar l'intel·lecte en pilot automàtic. Suposo que si es fan és perquè deuen donar calers, altrament resulten un atemptat a l'autèntica afició teatral. L'afamat director assegura que compta amb "un pòquer d'asos" al repartiment. La qüestió és que li ha sortit ful en tota la dimensió de la paraula. El text de Sébastien Thiéry, o almenys la versió traduïda, és mancat d'interès, pastat d'obvietats i incoherències, sense cap ham veritablement interessant. El tema de l'addicció als diners es susceptible de rebre un tractament molt actual, incisiu, reptador i carregat de revulsiu. Però no. Tot resulta tou i moll: no hi ha una sola rèplica que no t'entri per una orella per sortir immediatament per l'altra sense deixar ni el més mínim rastre. La interpretació és histèrica, baladrera, revinguda i estèril. El decorat d'allò més convencional. Tot plegat deixa entreveure que, amb tanta crisi, deu haver molta necessitat de fer morterada i omplir-se les butxaques pel que pugui passar. Altrament no s'explica que uns actors tan solvents com la parella protagonista i un dramaturg/director de renom hagin deixat anar amb tanta alegria el carro pel pedregar.