Caixes

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
A un pam
Itineraris recomana

Text:
Marc Artigau
Intèrprets:
Aina Calpe, Meritxell Calvo, Rubén De Eguía, Santi Ricart
Ajudantia de direcció:
Gerard Guix
Escenografia:
Anna Tantull
Vestuari:
Clara Peluffo
Composició musical:
Pablo Lammers
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Xavi Gardés
Dramatúrgia:
a partir de Pedro Páramo, Pau Miró
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes. Si és incompatible, hi accedireu per aquí

En Pau i la Maria es canvien de pis perquè la propietària els hi fa la vida impossible. Marxen a un més petit, no tenen massa diners, però molta il·lusió. Són joves i apassionats. Ell volia ser pilot d'avió, ella ballarina. Durant la mudança al pis nou - coses de l'atzar- les caixes es perden (i amb elles, tots els seus objectes), a canvi en reben unes altres. Un matí plujós, en Pau coneix a l'ascensor a una veïna, la Paula, que viu amb en Mario. A partir d'aquí tot es barreja, el desig i els objectes, la passió i l'atzar, qui som i qui voldríem ser...

Premi les Telúries 2011. Accèsit del Premi Marqués de Bradomín 2011


Crítica: Caixes

06/10/2015

Le falta un ritmo más rápido para dar la pegada...

per Elisa Díez

(...) Nos encontramos con la vicisitud de que no es el propio Artigau quien dirige la pieza, como bien suele suceder en la dramatúrgia actual, sino que la dirección recae en Montse Rodríguez. A la dirección hay que premiarla por sus cada vez más comunes giros cinematográficos, pero al mismo tiempo también se le puede recriminar el ritmo que ha otorgado a la pieza. Una comedia con un punto más que evidente de misterio debería optar por un ritmo mucho más rápido y fresco del que tiene, porque entre tantas piezas, tendidos a negro, el espectador empieza a mirar el reloj para comprobar, muy a su desgracia, que tan sólo a pasado una hora.

A nivel interpretativo, y pese a que el hilo conductor parezca el personaje del Ruben de Eguía, los personajes femeninos de Meritxell Calvo y Aina Calpe están mucho más definidos y brillan más que sus compañeros masculinos, que permanecen más en un segundo plano, como si no quisieran molestar.

Las cajas tienen su protagonismo en la puesta en escena. A medio camino entre salón, recibidor, portal de casa, ¡hay qué ver lo que dan de sí las 4 cajas que conforman la escenografía! Sin duda uno de los aciertos del montaje es sorprender al espectador, escena tras escena, con un mínimo cambio en la escenografía, para que su imaginación juegue con el resto. (...)

Trivial