Calidoscòpica

Teatre | Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Sonia Gómez, Encarni Espallargas
Autoria:
Sonia Gómez, Encarni Espallargas
Escenografia:
Txesca Salvà, Sonia Gómez
Il·luminació:
Anna Rovira
Sinopsi:

Dues dones en un espai indeterminat. Un llindar. Una frontera més que difusa, que separa el món d’endins del d’enfora, la ficció de la realitat, l’angoixa de la salut. La Sónia és experta en treballar sobre els llindars, en esmicolar les línies que estem tan avesades a traçar entre conceptes i persones, i presentar-nos com si res la fragilitat infinita dels nostres sistemes (i prejudicis).

Calidoscòpica és un duo de Sònia Gómez i Encarni Espallargas, que neix de la invitació que la Sònia va fer a l’Encarni fa un any i mig per crear una peça plegades; un any i mig durant el qual han estat construint pacientment una relació, buscant punts de trobada. I preparant-se. Preparant-se per fer front a alguna cosa que no tenen gaire clara, però posades a viure a l’espai incert de la frontera, val més estar preparades. Sense perdre mai el sentit de l’humor.

Així com Las Huecas es pregunten sobre les línies (també difoses) que uneixen l’amistat i els processos de creació, la Sònia porta a escena una barreja entre curiositat i vulnerabilitat, que acaba desvelant que l’amistat és un joc de miralls, en què és tan important la nostra mirada sobre les altres com la mirada de les altres sobre nosaltres. Oferir-nos a la mirada de l’altre és un acte d’exposició i fragilitat, però també de llibertat i coratge. Superar la por a fer el ridícul no és fàcil, i encara ho és menys davant d’una societat que no dubta a menystenir la diversitat i penjar-nos etiquetes, i que acaba per fer-nos creure que fem el que fem, mai ens en sortirem. Potser per això la Sònia insisteix a dir, tot citant l’Encarni, que Calidoscòpica és un quitamiedos: una manera de reformatejar-nos els tics i reaprendre, gràcies a l’altre, a recuperar la confiança en nosaltres.

Francesc Tosquelles ens recorda que el que compta no és el cap, sinó els peus, “perquè són els peus que ens porten als llocs”. I que les mares ho saben bé, i per això fan pessigolles als peus dels nadons. Calidoscòpica també ens busca els peus, per fer-nos-hi pessigolles.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Calidoscòpica

01/10/2023

Calidoscopi honest però desenfocat

per Jordi Bordes

ònia Gómez és una artista que es presenta com ella mateixa a l'escena. Ara, ha treballat dins d'uncol·lectiu de la Taula de Salut mental de Terrassa i amb Encarni Espallargues han bstuit una peça imaginativa que traspua humanitat. D'entrada, siel moviment de Gómez és intens que absotveix, Espallargues parteix d'una gestualitat menor però també captivadora per la seva sinceritat. Són expressions diferents d'un gest que refleceteix i celebra la diversitat. Probablement, la primera part en la que el ball és el pun t de trobada entre les dues intèrprets, és quan més desntitat escènica es troba. No hi ajuda un espai excessivament allargassat (amb elements que no s'arriben a fer servir. La disposició del públic, en tota l'extensió e la Nau Albinyana, dificulta escoltar béla conversa que va, del més trivial al més oníric (fins a la representació del somni dels extraterrestres d'Urània). Si és entranyable comprovar la confiança que s'han dedicat durant tot el treball (si peta un globus accidentalment o si es perd el peu de la lletra, es comenta amb tota la naturalitat) sembla massa allargassat el joc d'aquesta mena d'invasió.

Un calidoscopi és un cilindre en què tres miralls reflecteixen la imatge de l'altre i acaben construint precioses imatges geomètriques d'unes pedres de colors que, en realitat mantenen la llei de la gravetat. En aquest triangle, hi ha Sònia i Espallargues i, puntalment, emergeix el fill de l'artista per participar en el joc, per berenar i també per tirar algunes pistes de so. El to és pròxim i sobta, en canvi, que la disposició escènica hagi estat la de desplegar una mena de camp esventrat, amb lones penjades, cases de cartró, alguna tenda de campanya. El joc s'hagués pogut produir amb més eficàcia amb un espai molt més limitat.