Clàudia Ferrer fa un monòleg, que esdevé diàleg amb el públic, en companyia de l’espai sonor creat per l’historiador i músic Carles Vidal. En la pell d’una jove amb cor d’infant que no vol consumir-se entre les parets de la fàbrica tèxtil on treballa, reivindica la importància de l’espiritista en les revoltes socials modernes i els moviments d’empoderament femenins.
“Calla, judit, calla”, és l'obra de Malsai produccions, en què Clàudia Ferrer i Carles Vidal expliquen una història, ben construïda, ben ambientada, ben interpretada. Una història que la Clàudia passa pel seu ventre, pel seu cos de dona, on hi caben totes les dones que van lluitar pels seus drets.
Portada a escena en un espai peculiar. L’Espai Memòries. Voltats de peces arqueològiques, de pedra, amb una mena de fredor, en que l’espectacle hi posava la temperatura emocional necessària, per fer de mèdium entre el passat i el present.