Campanades de boda

Teatre | Familiar

informació obra


L'espectacle estrenat el març del 2012 a Barcelona torna a la capital de Catalunya per acomiadar-se on ja la van veure més de 200.000 espectadors.
Companyia:
La Cubana
Direcció:
Jordi Millan
Intèrprets:
Mont Plans, Jaume Baucis, Xavi Tena, Toni Torres, Maria Garrido, Meritxell Duró, Annabel Totusaus, Babeth Ripoll, Bernat Cot, Montse Amat, Oriol Burés, Jordi Milán
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí


La Família Rius és una família que viu i treballa a Barcelona. Regenta una de les floristeries més conegudes de la ciutat des de fa tres generacions: Flors Rius. En els últims anys, gràcies a la popularitat de tenir les portes obertes 24 hores al dia, ha incrementat el volum de vendes considerablement i compten amb una plantilla de més de 150 treballadors. 

El negoci el van començar els avis: la Florència Capdet i en Francisco Rius, pagesos de Sant Vicens dels Horts, que es van traslladar a Barcelona per regentar un "lloc de flors" a la Rambla. Van tenir dues filles, la Margarita i l'Hortensia. Com els Rius no tenien hereu, les dues filles es van encarregar de treure el negoci endavant i es van convertir en dues dones d'empenta que van transformar el petit negoci de la Rambla en una gran empresa dedicada a la flor. La Margarita és soltera. L'Hortensia es va casar amb Paco Zamora, un policia nacional destinat a Barcelona i natural de Valladolid. Van tenir tres fills, en Narcís, la Violeta i en Jacint.

Tot i que els tres fills han estudiat i tenen carreres universitàries, tots han acabat treballant en negoci familiar. En Narcís, però, és el que actualment porta la veu cantant. La Violeta s'ocupa de la part administrativa i en Jacint la part artística. 

Ara, la Violeta es casa. Ho fa amb Vickram Sodhi, un actor Indi que va conèixer a Barcelona.

Crítica: Campanades de boda

09/06/2014

A bodes em convides!

per Jordi Bordes

Aquest casament de La Cubana convenç perquè sap trencar amb totes les convencions, fent que tothom s'hi senti identificat. La Cubana fa una invitació generosa, que no repara en despeses, ni en flors, ni en tuna ni en vestuari. Fan net del seu armari i han tret pols a les seves pameles. Tot balla a l'uníson d'aquesta coreografia dramatúrgica que ha dissenyat el director Jordi Milán. Es mereixen triomfar per la seva energia i per la inquietud de controlar el detall pel que passa al fons de l'escena, que és el gag que completa l'acció.

La Cubana sempre juga a dir mitges veritats. Deien que el seu espectacle havia passat a la italiana, tot i tenir el to de la companyia. Que hi havia poca intervenció del públic. Però es guarden les sorpreses que han de ser revelades a platea d'un casament d'una actriu de teatre amateur estudiant de dues carreres que ha perdut el món de vista des que ha conegut un actor de Bollywood. Ella és la nena de la casa dels Rius, nou-rics que han fet fortuna amb una floristeria oberta les 24 hores. Tremenda paradoxa: la nena dels Rius es casa amb un indi; ara, això sí, aquest no ven roses al metro, triomfa als escenaris. I, encara que tots els membres de la família siguin feliços, o suportin el seu destí fora del perfil d'una família convencional, tots s'encaparren que el matrimoni, encara que sigui pel civil ha de tenir tot allò que ha de tenir per ser com cal i, a la vegada, sentidament original.

La Cubana s'entossudeix a demostrar que qualsevol acte quotidià és un espectacle quan es posa en la lupa del teatre. Un casament, efectivament, és un esbojarrament similar al món de La Cubana. Jordi Milán tira sempre pel passadís central, el de la comèdia amb arestes. Fa riure tot retratant una Espanya almodovariana i una Catalunya estreta i reprimida.