Cançó per tornar a casa

Teatre

informació obra


Direcció:
Denise Despeyroux, Jokin Oregi
Intèrprets:
Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Jordi Rico, Àgata Roca
Vestuari:
Mamen Duch
Escenografia:
Alejandro Andújar
Autoria:
Jokin Oregi
Sinopsi:

T de Teatre, una de les companyies teatrals més populars del país, s'uneix a l'autora i directora Denise Despeyroux per protagonitzar aquesta fantasiosa proposta amb humor i pinzellades de drama. Renata, en plena crisi existencial, enreda la Rita i la Greta perquè la vagin a veure al vell casalot heretat de la seva mare en un remot poble català. Vint-i-sis anys enrere, totes tres van ser responsables del primer gran èxit del dramaturg escocès Malcolm Logan; ara no són res. Però el destí vol que, mentre es produeix aquest retrobament, coincideixin dos fets més. D'una banda, el dramaturg cèlebre, que ha estat sempre un llop estepari que fuig de la societat, decideix retirar-se en el cim de la carrera per a anar-se a viure al bosc. D'altra banda, Jonás, hipnotitzador expert, acaba de viure, amb la seva ajudant Valentina, un succés tràgic que el manté pendent d'un judici. Quan les tres amigues i els dos fugitius coincideixin a la taverna del poble, Renata no tindrà cap mena de dubte: aquest home de semblant turmentat és en Malcolm Logan i cal convèncer-lo que escrigui per a elles el seu últim i definitiu èxit. Per la seva banda, Jonás, en plena crisi d'identitat, no deixarà passar aquesta oportunitat de convertir-se en el cèlebre i enigmàtic geni.

Denise Despeyroux és una autora i directora d'escena amb més de deu obres estrenades. Títols com La Realidad, Carne viva, Los dramáticos orígenes de las galaxias espirales i Un tercer lugar han aconseguit que se la reconegui com una de les veus més singulars i interessants de la dramatúrgia espanyola contemporània. Ara signa Cançó per tornar a casa, la nova producció de les T de Teatre. La companyia, amb una trajectòria de gairebé trenta anys i més d'un milió d'espectadors, ha creat onze espectacles que van de Petits contes misògins a Com pot ser que t’estimi tant, Delicades (Grec 2010), Premis i càstigs (Grec 2015) o E.V.A. (Grec 2017). Han treballat amb alguns dels autors i directors més interessants de l'escena contemporània, entre els quals Alfredo Sanzol, Ciro Zorzoli, Javier Daulte o Julio Manrique.


Crítica: Cançó per tornar a casa

21/07/2019

T de Teatre es refugia en la nostàlgia que s'enfosqueix

per Jordi Bordes

Les T de Teatre els hi agrada viure en una ficció ben màgica que expressi al màxim uns personatges (principalment, femenins) perdedors. Exploren entre la comicitat de la situació i el dramatisme de la psicologia dels personatges. Ho tornen a fer amb aquesta Cançó per tornar a casa. El seu món (en el que van convidant directors i dramaturgs perquè els hi imprimeixi un matís diferent) fa anys que es mou per les mateixes coordenades. Sigui Julio Manrique (e.v.a), Ciro Zorzoli (Premis i càstigs) Pau Miró (Dones com jo), Alfredo Sanzol (Aventura, Delicades) o Javier Daulte (Com pot ser que t'estimi tant). Elles disposen d'un univers d'un humor cínic, un gust per compartir una determinada fantasia i una necessitat de tocar el fons de l'ànima de l'espectador, encara que sigui amb un doble salt dramatúrgic.

T de Teatre fa quasi mitja carrera que va abandonar la seva fórmula de monòlegs cruels. Des d'aquells Petits contes misògins fins a Així és la vida, o 15). Però Denise Despeyroux va estrenar-e com a espectadora de la companyia amb Com pot ser que t'estimi tant (2007). I sí, per moments, el balancí i el record de la mare de la renata podria ser un personatge de Delicades. O la trama surrealista de l'escena del bar en què les tres actrius (novament el metateatre d'e.v.a.) troben al seu dramaturg que, en realitat és una persona que vol passar desapercebut per una raó ben fosca podria entrar com a capítol d'Aventura o de Dones com jo, o Com pot ser que t'estimi tant). De l'equívoc de gruix ben gros, es passa a la cançó més dolorosa, passant per una mena de ritual escocès. El desí ha volgut que, tràgicament, coincideixin en el camí però per una raó ben diferent de la que Renata (Marta Perez), Greta (Mamen Duch) i Rita (Àgata Roca) imaginen. Verònica (Carme Pla) i Oriol/Jonàs ((Jordi Rico) són els antagònics que procuren sobreviure una desgràcia i, ara una, terrible casualitat. En la boira d'aquest poblet perdut de la Catalunya profunda, es percep poders i abusos de l'hipnotitzador cap a la seva ajudant, i sobretot, també, viceversa. El públic viatja de la comèdia més desietada i despreocupant al drama més tendre (un punt previsible i pel·liculero però que funciona). L'audiència segueix cada una de les escenes i el seu somriure es va torçant. Greta narra un final més definitiu del que ella podia imaginar.

L'enllaç a Youtube no està disponible.