Es tracta d’una obra molt especial. Una nova manera d’explicar tres contes tradicionals: El patufet, Les set cabretes i el llop i La rateta que escombrava l’escaleta. Cada conte es transforma en un petit musical que explica unes històries fantàstiques per mitjà del cant, els instruments musicals més variats i els sons més singulars. És una música original i composta especialment per a l’espectacle.
Espectacle familiar de petit format, que funcionaria millor en un altre espai, més proper. L’escenari del Romea, amb el decorat d’ ‘Els veïns de dalt’ muntat al darrere, no hi ajuda.
I és que ‘Canta’m un conte’ és , com insinua el títol, gairebé un contacontes. Un espectacle mínim, amb dos únics intèrprets, la cantant-actriu Xuel Díaz i el multinstrumentista David Anguera. El que fan, és explicar, cantant, tres contes tradicionals :‘La rateta que escombrava l’escaleta’, ‘Les set cabretes’ i ‘El Patufet’. El pes de l’acció interpretativa és de Xuel Díaz i David Anguera serveix els fons musicals amb teclats i guitarres. Només en el primer dels contes -el més treballat, al meu parer-, el músic s’incorpora també en l’acció com a pretendent de la rateta, ja sigui fent de gall tanguero, de gos bluesero, d’ase rumbero, i finalment, de gat murri. L’atractiu principal de l’espectacle és el personal enginy amb el qual es narren els contes, i sobretot, com els canta la Xuel –exquisida veu-.