Capital (Festival Tantadansa)

Dansa

informació obra


Companyia:
Physical Momentum Project
Autoria:
Francisco Córdova
Direcció:
Francisco Córdova
Intèrprets:
Helena Canas, Ana Paula Ricalde, Júlia Fäber
So:
Proyecte Ítaca, Alberto Pérez, diversos autors
Il·luminació:
Physical Momentum Project, Francisco Córdova
Sinopsi:

Capital és la nova creació de Francisco Córdova Azuela, considerat com un dels nous creadors emergents de Mèxic i uns dels ballarins més representatius de la nova dansa mexicana.

La peça cabdal és una construcció escènica derivada de reflexions sobre la vida, la mort i la condició humana. Idees que no caduquen ni amb el temps i que no competeixen a una sola nacionalitat.

"La indiferència de l'home davant la mort, es nodreix de la seva indiferència davant la vida..." (Octavio Paz).

Crítica: Capital (Festival Tantadansa)

15/05/2014

Plorar l'incomprensible

per Jordi Sora i Domenjó

La companyia mexicana Physical Momentum Project, de la mà del coreògraf Francisco Córdova Azuela, presenta a Barcelona una interessant proposta. Es tracta de la peça d'obertura de la nova programació #TantaDansa amb la que el Teatre Tantarantana posa l'accent cada any en l'anomenada “dansa física”. Plantejada com un al·legat contra la violència, Capital és sobretot una reflexió sobre la indiferència amb la que acceptem el fenomen. En la base del seu llenguatge hi ha el moviment ballat, entès com a expressió vigorosa i dura que les tres intèrprets executen amb gran audàcia. En el seu conjunt l'obra perfila un clima escenogràfic i emocional de cruesa i efectivitat, potser un pèl descentrat de la qüestió que vol abordar.

Capital és sobretot un ambient creat amb tota intenció: hi destaca la il·luminació enfosquida, expressament entorpidora per fer difícil als espectadors trobar el seient. En primera fila de l'escenari hi ha tot de sabates, algunes amb els noms dels seus propietaris, altres “no identificades”. La tensió musical completa el quadre, només trencada per la brillant versió de la cançó tradicional La bruja que actua com a corol·lari de l'obra.

Les ballarines troben el seu millor moment expressiu en una escena en la que es tanquen mútuament les boques, posant-hi la mà de l'una sobre l'altra, mentre es desplacen per l'escenari. En l'execució física són incombustibles i mantenen un complex pols entre elles. Es barreja esforç, força muscular i tècnica acurada. Alguns quadres, de totes maneres, són massa explícits per al que es vol explicar i fa més la sensació de voler arrossegar emocionalment l'espectador que no pas fer-lo reflexionar. Potser és el to narratiu: una mica excessiu. Res que no es pugui simplificar en un futur, retrobant el sentit original de la peça i que el potent llenguatge de dansa de la companyia pot amplificar fàcilment amb la seva magnífica expressió física.