Capricis

Dansa

informació obra


Àngels Margarit pertany a la primera generació de ballarins contemporanis sorgida a finals dels 70 a Barcelona. Després va continuar els seus estudis a distints llocs d’Europa i a Nova York. El 1985 crea Mudances, peça que també donarà nom a la seva companyia. Amb els primers espectacles, Mudances (1985) i Kolbebasar(1988), entra a l’escena internacional on hi presentarà amb regularitat la seva obra. Els últims treballs són una Retrospectiva 25 anys de la companyia (2010), From B to B (2011), en col·laboració amb Thomas Hauert, i Capricis (2013). Ha rebut nombrosos premis, com el Grand Prix du Concours Chorégraphique de Bagnolet (França, 1988), el Premi Nacional de Dansa de Catalunya (1986, 1991, 1999) o el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Escèniques (1993) i el Premio Nacional de Danza (2010) que atorga el Ministeri de Cultura.
Companyia:
Àngels Margarit/Cia Mudances
Composició musical:
24 capricci, de Niccolò Paganini
Direcció:
Àngels Margarit
Coreografia:
Àngels Margarit
Autoria:
Eneko Alcaraz, Fàtima Campos, Joan Català , Mireia de Querol i Duran, Miquel Fiol, Raquel Gualtero, Roser López Espinosa , Isabel López Pérez, Manel Salas Palau, Dory Sánchez, Lourdes Solà
Intèrprets:
Eneko Alcaraz, Fàtima Campos, Joan Català , Mireia de Querol i Duran, Miquel Fiol, Raquel Gualtero, Roser López Espinosa , Isabel López Pérez, Manel Salas Palau, Dory Sánchez, Lourdes Solà
Il·luminació:
Cube.bz
Escenografia:
Cube.bz
Vestuari:
Ariadna Papió
Vídeo:
Núria Font
Producció:
Grec 2013 Festival de Barcelona, Àngels Margarit / cia. Mudances, Can Gassol (col·laboració), Teatre Monumental de Mataró (col·laboració), El Graner (col·laboració)
Estrena:
Estrena
Sinopsi:

Capricis és un projecte que s’inicia al Grec 2013 Festival de Barcelona. La coreografia pren la partitura dels 24 Capricci de Niccolò Paganini com a guió; dotze ballarins dibuixen la música, la reescriuen a l’espai amb els seus jocs escènics i, més enllà del virtuosisme de l’obra musical, l’articulació de la sèrie dels 24 estudis ofereix una proposta escènica única, modular i modulable, que converteix també en un caprici cada representació.

Crítica: Capricis

26/04/2015

Dansa atractiva per a gran públic, efectista, però de baixa densitat

per Jordi Bordes

Àngels Margarit va assumir el repte de fer una coreografia de gran format quan la crisi estava tocant el pic. La va estrenar al Grec del 2014. Aquesta temporada ha passat pel Mercat de les Flors i ara també s'ha pogut veure al Sismògraf. "Capricis" compta amb un company de viatge fabulós: els 24 "Capricis" de Pagannini, peces d'alta virtuositat, de ritme frenètic, que demostraven la capacitat del compositor al violí. Una velocitat diabòlica que podia realitzar gràcies al seu estudi de l'instrument, des de ben petit, i també a una malaltia al cos que era motiu d'escarni, a vegades.

Aquests "Capricis" serveixen perquè els ballarins esdevinguin notes d'una partitura, que sonen quan les pitgen amb un arc o amb els dits. No té connexió un caprici amb cap altre i no hi ha, es pot dir, cap engruna de dramatúrgia. Per això, tot i la complexitat i la vistositat de les peces una a una, totes juntes, cansen l'audiència. És una llàstima que tal desplegament de ballarins (amb trajectòries i qualitat del moviment ben dispar, sigui dit de pas) amb l'aparició d'un músic per a interpretar alguns dels capricis en directe, només s'il·lumini amb el blanc nuclear. No hi ha profunditat, tercera dimensió, emoció, contradicció que farien els passatges més suggerents. Això sí, la música i l'amplitud en què es balla conviden a participar d'aquesta festa.

Trivial