Carmela, Lili, Amanda i tantes altres són les heroïnes discretes del segle XX. Són aquelles àvies, mares, filles que han sabut posar sentit de l’humor als petits drames o les grans tragèdies que els ha tocat patir. Carmela, Lili, Amanda és un retrat sentimental de totes elles, un patchwork fet de bocins d’història, un àlbum de fotografies esgrogueïdes, un collage de retalls, de melodies viscudes, paraules silenciades, idees sentides, pors oblidades.
Carmela, Lili, Amanda és un espectacle d’actrius que nuen la seva veu per fer un homenatge, possiblement una carícia, a una generació de dones que encara lluita per perpetuar la memòria d’un segle. Carmela, Lili, Amanda és un espectacle de veus, de veus de tantes, de veus de moltes.
L'obra es va estrenar la temporada 2011/12 i també va fer gira per diferents municipis de Catalunya. Ara torna on va néixer: l'Atrium. Compta amb Premi Beca-Metropol 2011, Finalista dels Premis Unnim-2013 i Premi Unnim a la millor actriu per Noèlia Pérez
Un treball de recerca sobre les dones i les conseqüències de la guerra (República/Guerra Civil, II Guerra Mundial i primer franquisme) que ha impulsat Magda Puyo. És un treball alhora dolç i amarg. Les tres actrius canten a cappella cançons bandera com Ay Carmela, la de Lili Marlene i Te recuerdo Amanda fent un viatge cronològic de despropòsits. Hi ha picades d'ullet còmics (el gag de la cotilla, per exemple) i fragments durs com l'etapa de Neus Català al camp de concentració de Ravensbruk. O la de la noia a punt de ser executada pels franquistes. Té un aire pamfletari prorepublicà i antidretes que no amaga. Però es fa interessant veure com la normativa que l'ajuntament de Barcelona ha aprovat per garantir uns carrers sense prostitutes (arran de Lili Marlène). De tant fragmentat, hi ha moments que sembla que cau a la deriva però les bones interpretacions i la molta empatia que projecten les actrius (juguen a actuar) ajuda a salvar aquests obstacles. Afortunadament.