Carmina Burana. Maria Rovira

informació obra



Intèrprets:
Keyvin Martinez, Aina Gargallo, Alberto Serrano, Anna Vila, Borja Fernández, Daniela Rojas O’Farril, Gleyner Delgado Nápoles, Glòria Llevat, Javier Monier, Laia Vancells , Marc Fernandez, Roberto Seller, Úrsula Mercado, Roger Casamajor, Anna Castells
Ajudant de direcció:
Aina Gargallo, Borja Fernández
Direcció:
Maria Rovira
Dramatúrgia:
Andrés Morte
Il·luminació:
Rhazil Izaguirre
Vestuari:
Juan Carballido
Músics:
Pep Surinyac, David Malet, Percussionistes de Barcelona, Ulrike Haller (soprano) , Germán de la Riva (baríton), Toni Gubau (contratenor), Cantiga (Pep Prats) , Cor Montserrat (Rosa Ribera)
Direcció Musical:
Pep Prats
Sinopsi:

Després de passar els últims anys treballant a l’estranger, Maria Rovira, reconeguda coreògrafa internacional, torna a casa trepitjant fort amb la seva pròpia versió de Carmina Burana.

Sota la direcció de Maria Rovira i creada expressament pel Centre Cultural Terrassa, compta amb ballarins tant locals com internacionals provinents de la dansa clàssica i contemporània. L’obra va acompanyada de la música de dos pianistes, set percussionistes i diversos cors. La posada en escena promet una resolució única plena de sensibilitat, cura al detall i oferint un desenllaç inesperat.

Els poemes que van inspirar al compositor Carl Orff parlen de l’exaltació dels sentits, el plaer d’experimentar al màxim la vida terrenal, la matèria, la luxúria, els diners, un conjunt de valors tergiversats que provoca aquest extremisme contraposat als valors religiosos d’aquella època.

Crítica: Carmina Burana. Maria Rovira

30/09/2018

Emprendre un nou viatge

per Montse Otzet

L’entusiasme inundava la sala del Centre Cultural de Terrassa, i es transmetia del públic als artistes i a la inversa. Llargs aplaudiments es dedicaven uns als altres enmig d’una eufòria catàrtica, aquella que flueix quan les emocions contingudes queden lliures.

Carmina Burana n’era la causa. Una proposta ambiciosa que agrupa dotze ballarins i més de cent vint cantaires pertanyents a les corals Cantiga, Cor Montserrat, Cor infantil Sant Esteve, Cor Vine de Terrassa, Massa Coral i Coral Nova Ègara, a més a més de la soprano Ulrike Haller, el baríton Germán de la Riva, el contratenor Toni Gubau i d’una petita formació de set percussionistes i dos pianos;  plegats interpretant sota la sólida direcció musical de Pep Prats.

Maria Rovira té al seu haver una llarga professió com ballarina i especialment com coreògrafa. Autora d’obres que van ser representades pel seu grup Trànsit per després crear-ne per altres companyies com el Ballet Hispànic de Nova York i el Ballet Nacional de Cuba, entre moltes altres formacions.

Últimament Maria Rovira ha fet un gir i emprèn un nou viatge. Ha dissolt el seu grup Trànsit i ha engegat un projecte engrescador: formar la Crea Dance Foundation, una fundació  sustentada per un grup de persones que aposten per un projecte que pugui créixer allunyat del vaivé polític i de la cotilla de les subvencions.

Un encert de la presentació del muntatge és la distribució de les butaques que encerclen l’espai on es mouen els ballarins, fet que proporciona intimitat i una comunió entre els ballarins i el públic.  

Una de les bases més solvents dels muntatges és sens dubte l’excel·lent música que Carl Orff va estrenar l’any 1937 adaptant textos goliards, terminologia que s’utilitzava a l’Edat Mitjana i que eren difosos per una espècie de trobadors, entre els quals hi havia clergues i estudiants murris.  Cançons que parlaven d’enamorament,  elogiaven la primavera o es burlaven de reis i papes.  

Maria Rovira n’ha coreografiat vint-i-cinc utilitzant un llenguatge massa dispers d’estils, motiu pel qual l’obra reclama trobar un segell més unificador respecte al moviment. Per part seva, Andrés Morte ha aportat la seva no poca experiència teatral per afinar la dramatúrgia.

Un seguit de fragments corals, de solos, trios...eren defensant de forma més que correcta per uns entregats i entusiastes ballarins, d’entre els quals destaca Keyvin Martinez, un dels protagonistes de Yuli, la pel·lícula que Icíar Bollaín ha rodat sobre la vida del famós ballarí cubà Carlos Acosta.

Si bé la valoració global de Carmina Burana és digne i ha superat amb escreix les dificultats d’haver-se muntat  només en un mes,  l’obra es refermarà a mesura que agafi rodatge i arribi als nivells que es mereix, ja sigui per l’atractiu contingut com per l’equip artístic que l’integra.