Carnaval de màgia en dues parts / Hausson

Teatre

informació obra


Direcció:
Hermann Bonnín
Intèrprets:
Hausson (il·lusionista), Vanessa Torres (partenaire)
Il·luminació:
Pep Barcons
Direcció Musical:
Hausson
Vestuari:
Manel Trullás i Hausson
Escenografia:
Hermann Bonnín i Hausson
Vídeo:
TheFanpack Video
Producció:
La Seca Espai Brossa
Sinopsi:

Fregoli, Méliès i Houdin, aquests són els referents de Hausson que en aquest nou espectacle desdobla fins i tot el mateix teatre. I així, dins d’un teatre en fa aparèixer dos amb dos espectacles diferents que es donen l’esquena l’un a l’altre i que, alhora, configuren l’univers de Hausson i Brossa. La depuració poètica de l’il·lusionisme i la rauxa del cabaret.

Un espectacle en dues parts: Duet i The magic of the sixties. 

Primera part: Duet. Amb números de la Gran sessió de màgia en dues parts, de Poemància i d’accions del Teatre Irregular de Joan Brossa.

Segona part: The magic of the sixties. Números inèdits en el repertori de Hausson, números visuals i números que requereixen la complicitat del públic. Tot un embolcall que rememora la posada en escena dels números de màgia del cabaret dels anys seixanta.

Crítica: Carnaval de màgia en dues parts / Hausson

06/04/2014

La partenaire s'endçú el focus i el mag triomfa amb els jocs de mans

per Jordi Bordes

Normalment, un mag sempre genera l'atenció principal en un espectacle de màgia. Els seus acompanyants (partenaires) són els que l'acompanyen recollint el material i portant-ne de nous amb una actitud el màxim de neutre. No és el cas d'aquest Carnaval, que Hausson (amb la mirada forània de Bonnín) i el mestratge com a far de Brossa (en la primera part) es converteix en una mena d'acompanyant de luxe d'aquesta hostessa, amb una diversió molt continguda: Surrealista a la primera part; explosiva, a la segona. 

Un espectacle plantejat com a díptic. Com si el públic assistís a les barraques de fora de principis del segle XX (encara hi ha places, a París, que mantenen aquesta entranyable tradició i a Santa Coloma de Gramenet tot just es va donant a conèixer el Passatge Insòlit), el muntatge planteja dues visites. En la primera, hi ha l'estètica i la potència de Brossa. Són números que Hausson va comptar amb el poeta i artista plàstic com a dramaturg (amb un estripís misteriós inclòs i un mostrari de figures construïdes amb un metre de fuster, com a claus d'aquest univers). En la segona, hi ha molta més implicació amb el públic. El mag ja s'hi dirigeix directament i els númeors es fan a partir de la seva col·laboració. Però el ball de la partenaire i la seva caricatura de la Vanessa (aquella Lloll Beltran de fa uns anys de la tele) s'enduen, de carrer, l'empatia. Això permet a Hausson mantenir-se en una línia més elgant, tot i que trufat d'un aire més divertit, còmplice, però sense creaur el límit de la correcció.

Falta lligar el viatge d'un espai a un altre. En un principi, es parlava de l'observació d'un autòmat inspirat en els de Méliès. Però divendres , en aquest espai hi havia uns dolços de regal. Com si impliqués sortir i prendre's aquelles mítiques boles ensucrades de color, vaja... Pel que fa la màgia, com ha de ser: increïble. sembla inesgotable la capacitat de Hausson de treue's cartes de sota les mans,per exemple. A la primera part, hi ha la virtuositat; a la segona, la vistositat.