Fem servir el nostre cos com a transport. Transportem els nostres pensaments al moviment. Movem la idea d’una relació entre persones, oposades per moments i atretes en d’altres. Els cossos són sotmesos a forces contràries creant així una tensió existent durant un duo en el qual el material pedregós indica quan, com i qui condueix la situació. Una reflexió sobre les relacions personals i sobre les tensions i contradiccions del comportament humà: llençar o no llençar, pretendre o no pretendre, deixar o no deixar, anhelar o no anhelar. Sempre hi ha aquest joc de contrarietats que provoquen al cos l’acció-reacció de la tensió.
Cinquena edició del Cicle #elMaldàenDansa amb un doble programa de tres peces curtes cadascuna. Sempre una meravellosa oportunitat per descobrir nous talents i posar en valor les peces de breu format, no pas com a treball previ a res sinó pel particular llenguatge que comporten.
Del segon programa brillava amb llum pròpia la peça de la qual us parlo a l'enllaç: