Un brillant espectacle que combina circ amb teatre de carrer i música per a tots els públics
Torna Carrousel des moutons, un clàssic del circ poètic en el qual intèrprets i famílies comparteixen el mateix espai per viure una experiència única. Una escombra trapezi, un piano acròbata i molt d’humor per a un espectacle que combina l’espontaneïtat del teatre de carrer i l’essència de la força del circ.
Hi ha qui, per treure's l'insomni, compta ovelles. El cos de les criatures, en principi, és molt més savi que el dels adults i entén que les hores de llit són imprescindibles pel desgast físic i pel seu desenvolupament neuronal. Per això, en comptes de comptar xais per dormir (com còmicament s'especulava a la comèdia de peripècies imprevisibles Ovelles), poden jugar-hi amb ell, en una mena de cavallets de fira que es desenvolpa en bucle però que, per la criatura, esdevé una panoràmica seductora.
Com a Sol bémol, altra vegada el piano i l'equilbri són elements centrals, al costat de les accions d'escapisme (de desaparicions increïbles) i d'un humor molt blanc i que connecta bé amb la canalla de les primeres fileres. No hi ha una trama concreta (que és d'agrair). En tenen prou en jugar a provar de dormir sobre d'una tarima que sempre depara sorpreses. Sobretot, gràcies a la tercera porta del piano de cua, que sembla un element per mantenir l'equilibri però es revela un braç màgic que permet una veritable coreografia aèrea. El piano no deixa de tocar pràcticament, però aquell insomni és converteix en una mena de somni increïble, en què ningú es fa mal quan cau i que sembla que tot sigui possible.
La companyia D'irque&Fien té molt estudiada cada acció i, sobretot, la manera d'incorporar una persona del públic que els ajudi en la seva esbojarrada evolució. Hi ha un cert airde de clown excèntric que no gasta ni una sola paraula. De les partitures que s'interpreten s'identifica amb claredat l'universal a totes les escoles bressol europees (Frère Jacques). Res de Lunis, de Los payasos de la tele, ni de Súper3, un himne calmat per anar desvetllant-se en el món del teatre i el circ. A Carrousel des moutons, mana la simplicitat i l'espectacularitat.
Les fundes nòrdiques d'avui no patinen amb la lleugeresa d'un llençol de seda dels contes. I això ho retrata molt bé la companyia seguint l'estela d'aquell James Thierrée (La grenouille avait raison). Charlot o Buster Keaton planen per l'escenari.
