Casi normales

Musical

informació obra


Intèrprets:
Guido Balzaretti, Jana Gómez , Fabio Arrante, Roger Berruezo
Autoria:
Mary Shelley
Direcció:
Carme Portaceli
Sinopsi:

"Casi normales” és un musical rock escrit per Brian Yorkey (“Por 13 razones”) i amb música de Tom Kitt, que narra la història d'una família que lluita per ser “normal”, mentre que com a passa en totes les famílies, l'adversitat apareix.

L'obra recorre una onada d'emocions que sacseja al públic amb la seva força, el diverteix amb el seu humor i el deixa renovat i commogut. CASI NORMALES funciona com un alleujament en temps on el perfecte no existeix i ser “gairebé normals” és el normal.

Premi de la Crítica 2017 a espectacle musical

Crítica: Casi normales

17/11/2017

Una bona òpera rock amb notables girs dramàtics

per Jordi Bordes

Casi normales ja ha acabat la temporada a Barcelona. Es tracta d'un esforç titànic d'una producció que compta amb un llibret i una partitura molt interessants, vinguda del Broadway més  inconformista. És com una atracció de muntanyes russes d'emocions, que navega de la realitat al deliri sense avís; de la balada a l'himne més rocker; de la comèdia farsesca al drama més íntim. El treball interpretatiu de Nina, veritable alma mater sobre la que pivota un drama que cal deixar a l'ombra perquè sigui l'espectador que vagi situant-se en cada gir dramàtic, denmota molt ofici en el cant però també en la  integració del personatge. Hi ha un realisme necessàriament pujat de to per esdevenir un personatge bipolar, amb deliris esquizof`rencis i tendència a la depressió i al suïcidi. 

El llibre s'allunya del final ensucrada i també del que podria ser el drama més contundent per excel·lir en la tragèdia més rotunda. Prefereix donar un toc de quotidineïtat, d'una certa vulgaritat vital, d'anar fent i seguir lluitant per unes ombres que no desapareixen. A nivell de  vivor de moviment, destaca el paper de guido Balzaretti, sens dubte el més empàtic de tot el repartiment. Roger Berruezo es desplega en una diversitat de doctors que asseguren tenir la resposta i després sempre troben excusa en les excepcions del cas. I, així, l'esperança de la família (caldrà anar a veure per entendre perquè la taula de l'esmorzar només té tres tales si els pares tenen dos germans vivint a casa) es va esquerdant.

Tot i que és millorable la traducció de les lletres (amb unes rimes previsibles i prou tòpiques) la música és una torrentera. tots els temes sonen a hits. Per cantar en moments d'exaltació i diversió i, alhora per acaronar la pell de la manera més tendra possible. Són un veritable artilugi musical, una opera rock  que recorden aquells Jesucrist superstar o, Hair, tot i que temàticament estiguin a anys llum...