Catalina no va de festa: és una festa en ella mateixa. Abans de sortir s’emprova quatre mitges trencades per veure quines li queden millor i al matí es descobreix el pòmul morat, els repunts queixalats, els bessons adolorits, l’afonia. Catalina es rebenta i aconsegueix, a força de petons ben i mal donats que les altres es rebentin. Enlloc del “Madame Bovary soc jo”, que no vol ni en pintura, Catalina declara “La rumba soc jo”, com Andrés Caicedo en la seva novel·lassa ¡Qué viva la música!, que ens va ensenyar a llepar-nos els cabells com Lectura fàcil de la nostra companya Cristina Morales (Premi Herralde 2018) ens va ensenyar a clavar-nos la punta de la taula. Catalina peca de dansa i de literatura, però expia la seva cultura amb molt poca vergonya.
Iniciativa Sexual Femenina és un col·lectiu amb un llenguatge directe i clar. Han presentat al Festival Sâlmon 2019 Catalina, una reflexió desacomplexada sobre la sexualitat femenina i les seves limitacions socials i culturals.
Podeu llegir la crítica en aquest enllaç: