Ciencia-Ficción. Cristina Blanco

Nous formats

informació obra


La Fundació torna a convertir La Pedrera en un punt de trobada de les arts escèniques. Del 6 de febrer al 5 de març es durà a terme la tercera edició del cicle Noves escenes, noves mirades, on hi trobarem propostes teatrals que barregen el moviment, el vídeo, la paraula, els objectes o la música. Hi participaran artistes de llarga carrera i projecció internacional, que plantegen temàtiques universals des de la seva particular mirada. A més, compta amb l’assessorament artístic i de continguts de Jordi Fondevila. Els espectacles que conformen el cicle d'enguany són els següents: 6 de febrer: Ciencia_Ficción de Cristina Blanco. 13 de febrer: That’s the story of my life de Macarena Recuerda Shepherd. 20 de febrer: Pendent de votació de Roger Bernat. 5 de març: Brickman Brando Bubble Boom d'Agrupación Sr Serrano. (Tots els espectacles són a les 20h i tenen un preu de 6 €)
Autoria:
Cristina Blanco
Interpretació musical:
Cristina Blanco i Rubén Ramos
Producció:
Dins el Cicle Noves Escenes, Noves Mirades de La Pedrera
Sinopsi:

En el món aquàtic es diu que totes les situacions possibles estan succeint alhora. Fins que algú observa. Llavors la natura elegeix una de les diferents possibilitats. A Ciencia_ficción de moment succeeix tot i alhora. Si més no fins que entris a veure-ho…Peça escènica-concert de la performer i artista madrilenya Cristina Blanco afincada a Barcelona.

Crítica: Ciencia-Ficción. Cristina Blanco

21/02/2014

Supernova

per Bàrbara Raubert

Encara que amb un punt de vista molt diferent, la descoberta de nous estels al firmament  o d'estrelles del pop nacional pot ser igual de commovedor. Però al costat de Cristina Blanco i amb els mitjans més domèstics que es puguin pensar, es produeix una mena de reacció química que ajunta les dues sensacions en una de sola, íntima i reveladora.

Cris Blanco és una artista madrilenya que bascula entre la música, l'art, el teatre i les seves obsessions particulars, que en els darrers temps s'han orientat cap a la ciència química (el seu grup de música es diu The Elements, en honor a la taula periòdica d'elements) i l'astrofísica (enamorada del robot Spirit, li escriu cartes i li fa cançons).

Per molt naïf que pugui semblar la proposta de Cris Blanco a través d'aquesta descripció, en escena demostra una sedimentació profunda d'elements volats que han aconseguit no pedre la seva màgia malgrat l'objectivació teatral i, encara més, traspassen el tema primari que és el fil de la narració, per endinsar-se en veritats personals i plantejaments vitals.

Amb Cris Blanco, l'estrella que descobrim és ella mateixa, la supernova de l'escena.