Cinc maneres de matar el temps

informació obra



Coreografia:
Thomas Noone (Many)
Sinopsi:

Un espectacle que ofereix cinc duets amb ballarins i ballarines professionals joves de l'escena catalana. Un treball que celebra les diferències físiques i busca potenciar les capacitats diverses de cada intèrpret.

Cinc maneres de matar el temps és un espectacle amb deu intèrprets, cinc parelles de ballarins i ballarines professionals joves de l'escena catalana que ofereixen cinc textures diferents de les relacions entre dos cossos a l'escenari. La proposta, que posa de manifest el talent local, presenta un diàleg entre les cinc parelles, una reflexió sobre l’espai i les relacions que s’hi estableixen. Un joc de confiança entre ballarins i coreògraf: un equilibri entre l’acceptació i la modulació de la proposta en què relacions antigues es presenten enllaçades amb noves aliances. L'espectacle celebra les diferències físiques i potencia les diverses capacitats de cada intèrpret. Un espectacle dinàmic i energètic.

Liderada pel ballarí i coreògraf Thomas Noone, la companyia fa dues dècades que ofereix espectacles de dansa per a diferents tipus de públics amb un llenguatge físic, poètic i rigorós.

Thomas Noone proposa un taller de “Reducció Conscient” obert a un públic no professional de la dansa i les arts escèniques, amb l’objectiu que els participants puguin prendre consciència corporal i gaudir d’experimentar amb el moviment com a eina expressiva.

Crítica: Cinc maneres de matar el temps

11/04/2021

Un relleu cromàtic de duets

per Clàudia Brufau

Al Sismògraf 2021, 'Cinc maneres de passar el temps' ha tingut un teló de fons de luxe: la pista d'atletisme dissenyada per RCR. Aquest espai espectacular pot jugar a favor de l'espectacle, però també hi ha detalls i aspectes de la peça que poden quedar eclipsats. 'Cinc maneres de matar el temps', dirigit i coreografia per Thomas Noone, presenta cinc passos de dos, li juga tant a favor com en contra. Una peça, creada amb la intenció de posar de relleu el talent de ballarins locals, amb una estructura ben senzilla un duet interpretat rere un altre enllaçats amb entrades i sortides. La música atmosfèrica, que la firma Martí Noguer, dóna peu a canvis subtils de qualitats de moviment entre duet i duet. 


Carlos Roncero i Paula Tato donen el tret de sortida. Vestits de verd, transmeten una aura hieràtica i freda que enganxa des del primer moment. No és toquen, però s'envolten les kinesferes (la bombolla d'espai que ocupem amb la nostra presència) mútuament a base de ronde jambes infinits i un fraseig de braços ondulat. A través de la distància mantenen una tensió que encomanen al públic. Els dos són molt bons ballarins, però la Paula Tato és especialment magnètica. Anoteu aquest nom!


Del verd passem al duet vermell, format per dues ballarines: Cora Panizza i Júlia Sanz. Elles es mouen com si expulsessin espurnes, desafiants i sovint arrelades al terra és la parella que podria representar el foc. Si bé el contrast de qualitat amb la parella de verd, en un principi funciona, en aquest els recursos s'esgoten més ràpidament. Es fa llarg. La tercera parella pren el relleu, són Xavier Auquer i Kiko López de blau i amb la seva presència porten la suavitat de la mar en calma. A nivell de vocabulari, s'assembla força al primer duet, tot i que en aquest cas estan en constant contacte buscant equilibris. 


Del blau enllacem amb el duet rosa interpretat per Eleonora Tirabassi i Joel Mesa. Ells aporten la qualitat de moviment gelatinosa, com si es deslloriguessin. Amb un to frenètic com les de vermell, aquest és un altre duet que també s'allarga massa. Naya Monzon i Òscar Pérez Romero vestits de groc conclouen el relleu amb calidesa i amb un ritme molt més pausat entrellacen els seus cossos. 


El títol, Cinc maneres de matar el temps, ens pot fer pensar que ja es tracta de dilatar el temps per entrar en una mena d’estat meditatiu. Però no tots els duets provoquen el mateix efecte hipnòtic del primer i tercer duet –als quals l’espais els jugava a favor– ja sigui a nivell coreogràfic, interpretatiu o fins i tot pel vestuari. En conjunt la peça és massa llarga, tot i així deixa un bon regust.