Arriba Cinc al Versus Teatre, una nova proposta musical per a tots els públics. Un recorregut per les grans obres que ens ha deixat el teatre musical amb el segell de David Pintó (Mares i Filles, John i Jen, Over the Moon) a la direcció escènica i amb Marc Vilavella (Ojos Verdes, Mar i Cel) com a coach actoral. Un espectacle musical al més alt nivell amb cinc intèrprets sobre l’escenari i música en directe.
Marc Sambola (Oh Happy Day Tv3, Projecte Rwanda) crea de nou uns arranjaments únics per a l’ocasió. Després d’espectacles com Ojos Verdes, Miguel de Molina in memoriam, Le llaman COPLA i el treball discogràfic Punto de Rocío, aquest cop afronta la revisió d’un material exclusivament de teatre musical i es permet totes les llicències en pro del treball actoral, així com per l’arranjament vocal per a cinc cantants. Les harmonies i la melodia podran respectar-se o no i serà un joc per a l’espectador seguir-los en el seu viatge musical reconeixent i redescobrint les grans composicions que aquest gènere ens ha regalat.
Temes de teatre musical que naveguen entre els clàssics populars, els nous clàssics que ja són referents pels amants del gènere, així com petites joies més desconegudes d’espectacles amb menys ressò internacional i comercial, però de gran qualitat musical i discursiva.
Els encarregats d’explicar-nos mil històries a través de la paraula i la música són Sylvia Parejo (Los Miserables, Operación Triunfo), Judith Tobella (Los Miserables, Fang i Setge), Laura Daza (La Festa Salvatge, Dies Normals), Jan Forrellat (Per sobre de totes les coses, Los Miserables) i Marc Flynn (Per sobre de totes les coses, Gerónimo Stilton & Fantàstics).
Aquest espectacle és tot honestedat. Perquè el que hi ha a l'escena són, ben bé, les ganes de cantar davant d'un públic, de passar el tràngol del càsting i els assaigs i arribar a l'estrena. Ho fan amb uns arranjament especials: no és gens convencional que la veu s'acompanyi de guitarra i percussió i s'arraconi el teclat; tampoc que es transformin les tonades clàssiques ("Somewhere over the rainbow", "Do, re, mi" de "Sonrisas y lágrimas" o "On my own" de "Los miserables") amb altres ritmes.
El que es presenta a escena és l'entusiasme de cinc actors-cantants que, acompanyats per dos músics, tracen petites relacions dels seus personatges (sovint, miralls de sí mateixos) amb una fina idea de l'intérpret que aspira a cantar davant d'un públic, professionalment. Ells ho han aconseguit. Amb la perseverància dels de "Bare, per sobre de totes les coses" (Premi de la Crítica 2014 en la categoria de musical) i la intuïció d'El Musical Mes Petit d'ara fa una dècada. Aquests impulsors de "Cinc", també presenten una mena d'espectacle en clau de "song cycle" (roda de cançons) que aquesta companyia liderada per Dani Anglès proposava pels volts de Nadal i Cap d'Any. Ho fan amb menys glamour i amb més autenticitat.
"Cinc" deixa un somriure als llavis constant, encara que moltes balades tinguin un punt d'amargor a la seva lletra... sempre hi ha un bri d'esperança (ni que sigui per la seva mateixa militància a actuar sense xarxa) que inspira vitalitat. L'arrencada del "Do Re mi" és de dansa urbana i el joc que s'hi presenta fa evident una altra gran evidència: Tot i que es tituli "Cinc", en realitat són set (com les notes d'una escala que es repeteixen al tema de "Sonrisas y lágrimas") perquè la presència dels dos musics, tot i que sense entrar mai en la dramaturgia, és més que un acompanyament. Ells sols fan que els peus del públic ballin entre les butaques... Tot plegat, molt bon rotllo.
