Cinema

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Alumnes d'Escenaris Especials, Andreu Benito
Il·luminació:
Lluís Robirola
So:
Lluís Robirola
Vestuari:
Anna Del Barrio
Caracterització:
Dolors Daunis, Perruqueria Cebado
Ajudantia de direcció:
Marta Iglesias
Producció:
Escenaris Especials
Direcció:
Lluís Pasqual
Sinopsi:

Fa deu anys que, a Banyoles, Escenaris Especials fa possible que persones en risc d'exclusió social facin teatre. Per celebrar-ho, de la mà de Clàudia Cedó, ens porten al cinema.

Crítica: Cinema

14/05/2018

Joc de miralls de realitat, ficcions, percepcions i moments vitals

per Jordi Bordes

Clàudia Cedó porta més d'una dècada insistint que el teatre és massa jeràrquic. Que només privilegia un tipus de persones. I que oblida, arracona o estigmatitza els que no responen a determinats cànons. Ella, amb els Escenaris Especials, ha descobert que el teatre és una eina d'empoderament per aquesta gent amb risc d'exclusió social però és que, a més que són bons intèrprets. Si  Albert Espinosa podia riure's (amb una tendresa que l'elevava) de la seva epopeia pels hospitals tractant-se el càncer quan era una criatura i sobrevivint-lo sempre amb una responsabilitat i un humor cínic alhora (Los pelones, Idaho i Utah, Tu vida en 65', No me pides que te bese porque te besaré..), o es va poder veure a la Fira Mediterrània'16 Marc Buxaderas amb un provocador Posa un discapacitat a la teva vida, les persones amb diversitat funcional també tenen dret a pujar a l'escenari. De fet, Glòria Rognoni ho ha aconseguit demostrar duran anys amb les gales de Femarec (tot i que ara ja no hi intervé...).

Cinema és ben bé això. Parlar del que els hi preocupa a aquest col·lectiu amb el seu punt de vista. Deixant que la ficció endolceixi la distància que hi ha amb els actors. Han rescatat algunes escenes de pel·lícules com E.T. (la capacitat de volar), Cuando Harry encontró a Sally i 9 semanas y media (la sexualitat);  El bueno, el feo y el malo (la mort) o Cantando bajo la lluvia (el Paradís) per bastir, en clau de comèdia, la vida d'un dissortat guionista de Hollywood que intenta colar el seu projecte a una productora. Passen per alt les dificultats socials que podrien desgranar en primera persona i prefereixen construir des del seu dia a dia, les limitacions (fent veure que tothom té impediments i que el repte és saber-hi conviure-hi amb ells). 

Cedó ha crescut amb ells. Bona part de la seva dramatúrgia insisteix en aquest joc de realitat i ficció, de diferents percepcions. Així es pot entendre millor títols fantasiosos com Tortugues: La desacceleració de les partícules, L'home sense veu, o Et planto.