Cirkopolis

informació obra



Direcció:
Dave St Pierre, Fabrice Murgia
Coreografia:
Dave St Pierre
Intèrprets:
Colin André-Hériaud, Selene Ballesteros-Minguer, Ashley Carr, Aaron DeWitt, Pauline Baud-Guillard, Alexie Maheu, Frédéric Lemieux-Cormier, Jérémy Vitupier, Antonin Wicky, Nora Zoller
Escenografia:
Robert Massicotte
Il·luminació:
Nicolas Descôteaux
Vestuari:
Liz Vandal
Vídeo:
Robert Massicotte, Alexis Laurence
Caracterització:
Virginie Bachand
Producció:
Productions Neuvart Inc.
Autor:
Fabrice Murgia
Sinopsi:

Cirque Éloize ja meravellà el públic amb Nebbia. Amb la mateixa il·lusió presenten ara un espectacle que combina tots els gèneres (guanyador del Drama Desk Award 2014) i que, per primera vegada, introdueix la dansa contemporània al seu codi circense per a tots el públics.

Combinant circ, música, teatre i ball, la prestigiosa companyia canadenca ha aixecat una ciutat que –com a Temps moderns de Chaplin– es rebel·la contra la rutina i la grisa uniformitat. Amb una espectacular successió de números de circ, projeccions audiovisuals i coreografies, l’acolorida fantasia vencerà la trista realitat.

Recomanat a partir de 8 anys.

Crítica: Cirkopolis

07/11/2016

Amb gust de “tornem-hi”

per Núria Sàbat

Projectada al fons de l’escenari, s’alça una ciutat distòpica, grisa i mecanitzada que uniformitza els individus i els converteix en peces seriades de la cadena indeturable que la manté activa; un engranatge precís que batega incansable a un ritme polsant, repetitiu, asfixiant...

L’esperança, però, també hi té cabuda. I de la mateixa manera que la irrupció d’un vermell brillant –lluminosa i etèria Nora Zoller (roda Cyr)– trenca les ombres, també hi haurà qui planti cara a la rutina i reivindiqui la seva singularitat –Ashley Carr festejant un vestit lligat al penja-robes–; qui aprofiti les impressionants piles de papers que omplen la taula per fer-hi malabars; o qui decideixi competir amb els gratacels i enfilar-se sense xarxa a la corda o al trapezi (Selene Ballesteros-Minguer) tot desafiant la gravetat.

Exercicis d’equilibrisme acrobàtic amb banquina (Jonathan Julien) o mà a mà (Colin André-Hériaud, Aaron DeWitt); filigranes amb el diàbolo (Arata Urawa); evolucions amb la roda alemanya (Jérémy Vitupier)... són algunes de les especialitats d’aquesta troupe de Montreal que combina la tècnica més depurada amb una gran sensibilitat artística i plàstica per configurar un univers poètic i extremament bell en què els ressons de Chaplin (Temps moderns), Fritz Lang (Metropolis) o Terry Gillian (Brazil) hi són prou evidents.

Jeannot Painchaud i Dave St. Pierre (aquest darrer també a càrrec de les coreografies) dirigeixen amb encert i un gust exquisit un complet equip creatiu que hi ha deixat empremta i en què figuren noms tan destacables com Stéfan Boucher (composició musical), Robert Massicotte (espai escènic, il·lustracions i projeccions) i Nicolas Descôteaux (il·luminació).

Acurada en tots sentits, la proposta del Cirque Éloize busca el lligam que uneix els diferents números, encavalca les entrades i sortides dels artistes –no s’hi veurà cap transició brusca–, descabdella un fil narratiu atraient i crea una atmosfera que l’embolcalla per aconseguir una sensació de continuïtat.

Cirkopolis esdevé, així, una excel·lent proposta familiar que sorprèn per l’aparent facilitat amb què els artistes executen els seus números i que admira per la fusió perfecta de les diferents disciplines artístiques que hi intervenen: circ, teatre, música, dansa contemporània i projeccions.