Close to Liza

Musical

informació obra


Direcció Musical:
Dani Campos
Direcció:
Xavi Casan
Companyia:
Cia. Parking Shakespeare
Autoria:
Paavo Rintala i Kristian Smeds
Sinopsi:

A través de les cançons que l’emblemàtica Liza Minnelli ens ha regalat, fem un recorregut pels moments més emocionants de la seva trajectòria, despullant la seva essència amb una instrumentació minimalista i descobrint anècdotes de la seva vida personal que l’han fet ser l’artista genuïna que tots coneixem.

Un espectacle en clau de cabaret on en Xavi Casan s'encarrega de la direcció artística, Dani Campos és el director musical i pianista i Virgínia Martínez és la veu d'aquest recital. Un homenatge a la gran diva de l'escena musical que aquest 2016 va fer 70 anys del seu naixement.

Crítica: Close to Liza

03/01/2017

Recital de contrastos vocals que construeixen dramatúrgia d'emocions

per Jordi Bordes

Monogràfic Liza. La proposta, emimentment musical, no s'entreté a donar cap explicació abans de cada interpretació, tot en anglès i sense sobretítols. En realitat, no cal perquè bona part corresponen a una filmografia prou coneguda. Podria servir per fer un biopic de Minnelli. O per construir, amb les cançons que la van fer famosa, una petita trama còmica (com a The feliuettes amb les interpretacions de Núria Feliu), per exemple. Però aquest Close to Liza es limita a gaudir de les cançons que ella va interpretar (amb un lloc d'honor a les de Cabaret, evidentment). La tria i l'ordre permeten mostrar la versatilitat de la intèrpret (sigui Liza o, ara Virgínia Martínez) interpretatiu, a més de vocal. Amb una il·luminació mínima, trasllada l'espectador a l'emoció contingutda. també la gestiualitat va de la més expansiva (amb abraades incloses a públic) a la més frenada, dins d'un focus retallat que concentra la intenció, sobretot per a balades.

Aquest concert és un notable exercici de com expressar amb el cos la intenció de les cançons. D'ordenar-les perquè sempre apareguin nous contrastos entre l'una i la'altra i de marcar amb un vestuari (de casual a elegant) i una il·luminació austera, les ombres de cada trama musical. La dificultat de mostrar diferents matisos, sense cap personatge o més situació psicològica que els versos de cada tema, implica a la intèrpret una dificultat de monòleg, tot i que l'acompanyament de Dani Campos és  imprescindible: s'escolten i se segueixen, des de la pausa de l'arrencada. Un plaer per a gurmets del musical. Però, també per a tots que vagin amb la mentalitat ben oberta, de deixar-se sorpendre i gaudir del paler de comprovar el tremolor del llavi de la cantant en el fraseig o les escales (gens líriques, ben orgàniques) que si no posen els pèls de punta, sí que commouen íntimament.