Cobalto

informació obra



Sinopsi:

“L’esquerda crepita en obrir-se, perquè s’obre pas, amenaçant la solidesa i unitat d’una cosa. La cosa m’assetja, però si té esquerdes aleshores la cosa és assetjada per l’esquerda. L’esquerda crida mentre cau, perquè és imparable i en el seu avanç deixa filtrar les altres coses que no eren ella, o ell, o el que sigui. Això s’anomena capil·laritat i és un potencial que hi ha en tot allò que és líquid, en tot allò que tingui límit com una membrana. Jo diria en tot allò que és. És fascinant.”

Rihe i Tafur vénen de disciplines diferents, una canta l’humor, l’altra balla la carn, però ambdues, àvides d’esquerda es dirigeixen al lloc de l’altra. Sense prejudicis, amb fonts compartides, múltiples metodologies i eines, i estructures col·laboratives a tutiplén. Què de cantar té ballar i al revés? Com posar els discursos en acció?

Crítica: Cobalto

02/10/2019

M’esclata el cap

per Jordi Sora

De tot el TNT Terrassa 2019, en el capítol de dansa, això és el més destacable:

http://escenadelamemoria.blogspot.com/2019/10/cobalto.html