Cobalto

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

“L’esquerda crepita en obrir-se, perquè s’obre pas, amenaçant la solidesa i unitat d’una cosa. La cosa m’assetja, però si té esquerdes aleshores la cosa és assetjada per l’esquerda. L’esquerda crida mentre cau, perquè és imparable i en el seu avanç deixa filtrar les altres coses que no eren ella, o ell, o el que sigui. Això s’anomena capil·laritat i és un potencial que hi ha en tot allò que és líquid, en tot allò que tingui límit com una membrana. Jo diria en tot allò que és. És fascinant.”

Rihe i Tafur vénen de disciplines diferents, una canta l’humor, l’altra balla la carn, però ambdues, àvides d’esquerda es dirigeixen al lloc de l’altra. Sense prejudicis, amb fonts compartides, múltiples metodologies i eines, i estructures col·laboratives a tutiplén. Què de cantar té ballar i al revés? Com posar els discursos en acció?

Crítica: Cobalto

29/09/2019

Provocadora repetició, còmica evolució absurda

per Jordi Bordes

Laila Tafur repeteix el seu joc de Monstruo. Una coreografia de desgast físic, posa a prova la paciència de l'espectador que no connecti amb el seu univers. Que és molt particular i que, en certa manera, podria recorda aquell món de teatre físic i surrealisme de la companyia desapareguda loscorderos sc. (Afasians, La banda de la fi del món o Elhombrevisible). Tafur comparteix, amb Alba Ribé, un diàleg d'una fonètica juganera com la de Jordi Oriol (La niña gorda o L'empestat) o amb una associació d'idees carregades de pólvora dels Accidents Polipoètics (Baby boom, com a exemple).

Coreogràficament. Tafur i Ribé van de l'estatisme al moviment reiteratiu, de sessió de gym, exercicis més pensat per a enfortir la musculatura que per a generar cap poètica. I és que aquesta és la clau per entrar en l¡'univers de Tafur, entendre-li aquesta provocació. Des del moviment incessant i que estova la mirada, executa una segona veu. En aquest cas, la paraula (i en menor mesura l'espai en transformació) és el detonant d'un joc en el que les dues intèrprets juguen a desgranar un text que, per moments, sembla tret de la improvisació tot i que tenen clar que han d'arribar a determinats quadres per pactats. L'habilitat de canviar la paraula només canviant una lletra permet associacions ben insòlites (del tipus "Viva el IVA"). O bé jugant amb la polisèmia dels mots, en funció de com se l'acompanya.

La seva provocació reiterativa desemboca en una rave. En realitat, aboca a un món molt exhibicionista i de consum, en el que Cobalto aconsegueix connectar-li un link amb el compartir desinhibit del ball com a forma d'expressió quasi primitiva. Diu la Wikipèdia, que cobalt és un element químic essencial per als mamífers en petites quantitats. La blavor d'aquest metall domina l'espai, en el que es juga amb una matalàs de gimnàs modulable (que també utilitza Roser López Espinosa per a un treball ben diferent: Hand to hand)