Collective Matter

Dansa

informació obra


Companyia:
Svalholm
Sinopsi:

Experiència site-specific de dansa, escultura i cant en directe. La peça està concebuda com una performance on els referents espacials, socials, culturals i històrics entren en diàleg amb l'espai públic. El públic fa un viatge a través de voltes, portals, llindars, transicions i passadissos amb intèrprets que habiten aquestes estructures i creen un marc espai-temps que uneix passat, present i futur.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Collective Matter

11/09/2023

Incòmode i tràgic exili

per Jordi Bordes

Dels diversos espectacles itinerants que convoca aquest any Fira Tàrrega, probablement aquest sigui el més incòmode. Una peça sense paraules (en tot cas, alguns sons, que ressonen entre pregària i crit apagat de dolor) de cinc dones de diversa edat que van caminant camí avall, deixant que el púbic sobrepassi a cada una d'elles. Com si hi hagués personatges que, en aquest camí,. quedés despenjada. Les cinc intèrprets, amb una màscara de reixa expresen un món interior turmentat, un exili que fan a contracor. Les llars que van apareixen, són, en realitat, petits castells d'aire que es desfan amb el temps. Tot sembla un cant a l'acollida però, en realitat, les ajudes desapareixen pocs dies després dels flaixos de premsa. Al final, l'estació arriba a un lloc central en què la llar embla més definitiva, Segueix sent un castell d'aire però ja és un espai en què les nouvingudes voldran convidar als autòctons. Una mica com aquell segon muntatge de Kamchatka (Habitaculum, 2012) que fa uns mesos van fer-ne una certa versió als budells del Teatre Romea (Timere).

El teatre serveix per denunciar i empatitzar. És difícil fer-ho des d'una proposta performàtica entre la construccio´de personatges i la instal·lació expositiva. Els cossos són escultures. Els cossos són essers que ballen i es mouen. Els cossos són éssers que expressen, potser des del silenci i amb la mirada cap endins.