Com gat i gos

Nous formats | Circ

informació obra


Companyia:
Teatre animal
Autoria:
Lluís Petit i Leo Ferrer
Intèrprets:
Lluís Petit i Judit Ortiz
Composició musical:
Maika Makovski i Xarim Aresté
Escenografia:
Alberto Carreño
Vestuari:
Janah Heilmann
Il·luminació:
Daniel Carreras i Ludovic Kovacs
Producció:
conLOla
Sinopsi:

És la història d’un pintor. És la història d’un inventor. Dibuixa, dibuixa i dibuixa. Inventa, inventa i inventa. Vol mostrar-nos, amb  traços i invencions, el seu món particular farcit d’amics imaginaris. I si  a més aquests dibuixos prenen vida davant el públic que ha vingut a veure’l? Ell sap com animar-los, té el tapís que ho aconsegueix. Però en prendre vida, els personatges tenen la llibertat per decidir. Per tant, tot esdevé imprevisible i únic gràcies a la màgia de l’instant.

Edat recomanada: 6 a 9 anys.

Crítica: Com gat i gos

30/04/2014

Teatre familiar desinfantilitzat

per Núria Cañamares

Teatre familiar desinfantilitzat, amb un magnífic guió i ús del multimèdia. Apunta maneres des que es veu un dibuixant, jove i desenfadat, treballant al seu estudi amb els walkmans a les orelles. Els espectadors en senten la música i assisteixen a la pintada d’una persiana que, com un teló, en aixecar-se dóna inici a la funció. D’entrada, dos pensaments: primer, estupefacció davant la precisió amb què l’actor simula pintar virtualment sobre el tapís; i, segon, l’espectacle promet demanar dosis d’imaginació per endevinar el dibuix al mateix temps que aquest va prenent forma.

L’artista crea els personatges –sempre animals i molt còmics– sobre la taula d’estudi i després els dóna vida sobre el tapís, on s’animaran i faran de les seves. Els protagonistes són un gat i un gos que, com correspon, es barallaran. El noi interaccionarà amb ells i anirà dibuixant tot el que va sol·licitant la història i, fins i tot, entrarà dins el seu món animat (o els dibuixos en sortiran).

Al llarg de l’espectacle apareixeran diversos animals que viuran divertides i perilloses situacions, sempre tractades amb humor, ritme i inventiva. Precisament, per la desimboltura del dibuixant i la història, els infants no només participen quan se’ls ho demana, sinó que a més a més pregunten i comenten espontàniament inquietuds com “i ara què?”, “què és això?”, “on han anat?”. L’actor recull esplèndidament les intervencions, explotant una connexió natural amb el públic que construeix una atmosfera d’amistat i creació col·lectiva impagable.

I per si fos poc passar-ho bé amb una proposta capturadora, té contingut més enllà dels esquetxos: la importància de l’amistat. L’únic ‘però’ són certes impureses del català i el discutible rol de l’hostessa que acull el públic i intervé en diversos moments de l’espectacle.