Com us plagui

informació obra



Direcció:
Dugald Bruce-Lockhart, Miquel Gallardo , Olivier Benoit
Escenografia:
Ricard Prat i Coll
Vestuari:
Ricard Prat i Coll
Il·luminació:
Tito Rueda
Composició musical:
Carol Rovira
Intèrprets:
Emilià Carilla, Oriol Casals, Núria Deulofeu, Joan Díez, Guillem Fernández-Valls, Sílvia Forns, Irene Jodar , Mingo Ràfols, Jordi Robles, Carol Rovira, Jacob Torres
Sinopsi:

Comèdia de les més àcides de William Shakespeare que incorpora molts dels seus trets característics: la naturalesa oposada a la cort, personatges disfressats, el tractament de l'amor i el joc d'identitats com a tema central, que activa el desenvolupament de tota la trama. A més, la peça incorpora el conflicte familiar entorn a l'herència i l'ambició pel poder.

Crítica: Com us plagui

27/12/2014

Trama bipolar amb unes interpretacions sempre molt mesurades i satisfactòries

per Jordi Bordes

Segona aventura de treballar el model Propeller a Catalunya amb un dels seus actors fent de director. Si ja va ser un èxit el "Romeu & Julieta" de l'any passat, també llueix la manera d'encarar l'obra "Al vostre gust" (aquí traduïda en "com us plagui"). El que passa és que és una obra bipolar, que té una primera part que enfoca al drama i una segona que respira comèdia d'embolics i final més feliç que ningú se'l podria imaginar. 

Però la interpretració és sublim. Amb un continu concepte de companyia, amb un respecte pel vers (traducció de Miquel Desclot que guanya brillantor amb el colorisme final), amb una acurada presentació a escena deixant molt despullada l'emoció i sabent eliminar els gestos sobrers. La trobada fortuïta al bosc (final de la primera part) és un veritable pessebre vivent. 

és evident que hi ha moltes companyies que persegueixen la veritat escènica des de l'austeritat, com també defensa la dramatúrgia contemporània de l'Amèrica Llatina (principalment,a Buenos Aires) però també és cert que la puresa del quadre conjunt en què només tenen el focus dos protagonistes, és molt més depurada si es dirigeix des de la tradició de la dramatúrgia anglesa. No se la perdin. Ara cal trobar la fórmula perquè aquest fill petit dels Propeller català (que s'ha constatat que és solvent, que no flaqueja per enlloc) tingui vida més enllà de l'Akadèmia.

Trivial