Compartir ubicació

informació obra



Intèrprets:
Meritxell Yanes, David Planas
Autor:
Cristina Clemente, Marc Angelet
Sinopsi:

Fa dos dies que s’ha declarat l’estat d’alarma i la Meri està confinada a casa, amb en Lluc, el seu fill de sis anys. A en David, la seva parella, la pandèmia l’ha agafat fora de casa i no sap ni quan ni com podrà tornar.

De sobte, la Meri sent sorolls al pis de dalt, un pis, on, en teoria, no hi viu ningú. Només en teoria?

Les coses es complicaran i la parella viurà una nit molt intensa. Per sort, el Club de lectura de la Meri i els amics de l’esplai del David els faran companyia tota la nit i els ajudaran a resoldre tots els entrebancs que sorgeixin.

Compartir ubicació és una experiència teatral on line, en directe, i interactiva.

Crítica: Compartir ubicació

13/11/2020

Bon (?) intent...

per Josep Maria Viaplana

Vist el dijous, 12 de novembre de 2020, dins la programació A Distància del Temporada Alta de Girona

La idea no és dolenta. Tampoc nova: com a REC, partim de que una càmera (en aquest cas un videoxat de mòbil) ens situa en una comunicació rutinària, i de cop passa alguna cosa davant dels nostres ulls, que va convertint-se en una situació angoixant, per passar a ser terrorífica. I ens convertim en testimonis 'involuntaris' d'una trama que va de l'absurd al macabre.

'Compartir ubicació' fa una rocambolesca barreja de ficcions inversemblants, com ara una secta satànica, independentisme i 'los niños del Brasil' entre d'altres, donant la possibilitat als espectadors de triar en alguns moments quina de les opcions argumentals seguir (tot i que es nota que fem la que estava predeterminada) o tocs d'humor esperpèntic.

Veig alguns problemes importants en la realització (no en la idea) com és la poca dramatúrgia que en realitat hi ha en els diàlegs, que els fa poc interessants en molts trams, previsibles en d'altres, o directament avorrits, si del que es tracta és de generar tensió dramàtica. Només ho aconsegueix en determinats moments, quan es genera un relat creïble, com ara el possible assassinat d'un policia local, o descobrir que algú que semblava que estava molt lluny, no ho està tant.

Però en general, es veu tot poc treballat, tant en el moviment de càmera (total, és un relat quasi cinematogràfic) com en els espais on transcorre, com, sobretot, en la sensació d'improvisació dels mateixos diàlegs (no del que passa), dotats de molt poca 'fixació literària' i per contra molt repetitius.

En resum, una experiència prou original per aprofundir en les seves possibilitats, però poc aprofitada, i trufada de sortides de to que fan que ni sigui terrorífica, ni tampoc ben bé comèdia. Ni tot el contrari.