Concert per a nadons. Del Renaixement...

Familiar | Musical

informació obra


Interpretació musical:
Jose Lopes, Pedro Santos
Intèrprets:
Paulo Lameiro (veu), Isabel Catarino (veu), Cristiana Lameiro (veu), Inesa Markava (ballarina i veu)
Companyia:
Zig Zag Danza
Estrena:
El més petit de tots 2016
Sinopsi:

Del Renaixement a la improvisació. Una proposta molt especial que parteix d’algunes nadales del s.XV i XVI, repertori idiomàtic de tota la Península Ibèrica, per a viatjar fins els nostres dies amb improvisacions melòdiques i rítmiques on pares i mares es convertiran en intèrprets convidats.

Paulo Lameiro ha estat el pioner en la producció de concerts per a nadons amb l’objectiu d’oferir una experiència d’intercanvi i complicitat en la qual el descobriment de la música en directe i el silenci creen moments intensos i sorprenents. El plaer de la música compartida entre nens, acompanyants i intèrprets.

Edats recomanades: de 0 a 5 anys

Crítica: Concert per a nadons. Del Renaixement...

13/11/2016

Compartir el descobriment de la música amb desconeguts

per Jordi Bordes

Un dels reptes de les actuacions en directe és congregar un grup de desconeguts que compartiran la mateixa proposta. El públic és la suma d'espectadors oberts a ser persuadits per l'escena. Aquest fet es multiplica en aquest concert espectacle, que té més d'experiència vital tot i que mai es descuida la  sensibilitat extrema, els estímuls es presenten a ritme lent per batejar amb l'escena els nadons. La música és pausada. 

En aquest repertori excel·leix el cant amb una veu renaixentista, de coral, que fraseja una partitura atemporal. Mentre, els instruments de vent i l'acordió envolten els més petits, i els conviden a travessar l'escenari, a caminar per sí sols. Són el grup nombrós d'artistes els que els reben, els calmen,  els fan disfrutar tot posant la maneta, si cal, dins del tub del saxo... tot ha de ser pausat, per garantir la màxima disponibilitat del grup, que ningú se senti atacat, que tothom rebi els impulsos musicals des del prisma que prefereixi: sense aixecar-se del coixí o perseguint l'instrument preferit. Sense presses, amb un cert aire tàntric, amb els tambors de sorra, els instruments primitius que xiulen suau o simulen el vent mentre els mocadors volten o la cantant balla sobre sí mateixa. Els personatges, guarnits, amb unes robes de tactes i formes abstractes, semblen vinguts d'un altre planeta.