Confessió d'un expresident

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Queco Novell
Vestuari:
Maria Armengol
So:
Francesc Isern
Vídeo:
Francesc Isern
Caracterització:
Helena Fenoy
Il·luminació:
Jaume Ventura
Producció:
La Brutal
Traducció:
Davide Carnevali, Carles Fernández Giua (col·laboració)
Direcció:
Eulàlia Bergadà
Coreografia:
Eulàlia Bergadà
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

La crisi financera, la desconnexió de la classe política amb el poble, el segrest econòmic dels països endeutats, la corrupció, la vella política i la nova, les privatitzacions, l'entrada de capital estranger... són conceptes que ja no ens estranyen i han passat a formar part de les nostres vides. 

El nostre protagonista parla de tot això des de la llibertat, la tranquil·litat de qui ja no ha de mesurar les paraules. I amb una àcida ironia. No busqueu de quin expresident estem parlant perquè en poden ser molts. En aquests temps que ens ha tocat viure, si fots una cossa a un arbre en cauen deu.

Crítica: Confessió d'un expresident

17/07/2016

Una confessió desapassionada

per Teresa Ferré

Pasqual Maragall, Jose Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Carles Puigdemont. Tots aquests presidents i expresidents tenen en comú que són personatges interpretats per Queco Novell a Polònia,el programa televisiu de sàtira política per excel·lència. Ara l'actor surt de la petita pantalla i fa un gran pas, enfrontar-se  a una hora de monòleg  a Confessió d'un expresident.

Aquesta és una producció de La Brutal que comença amb el típic tràiler ja marca de la casa per mostrar els crèdits, i aquí en part per despistar el públic perquè sembla que veurem una comèdia. I no, l' espai buit només presidit per un faristol i una cadira, la sobrietat de la il·luminació i la solemnitat de moviments en aparèixer Novell ens fan sospitar que es tracta d'un altre tipus d'aposta. A més de la forma, ho corrobora del tot el text de Davide Carnevali. 

L'autor italià format en l'òrbita de la Sala Beckett  uneix trets de diferents polítics per construir un personatge arquetípic: l'expresident que, lliure ja de cap càrrec, pot expressar-se suposadament de forma sincera davant l'auditori. Una ocasió única per escoltar el líder que ha governat còmodament durant molt de temps fascinant al poble, que no a la població. Una mena de míting especial, de conferència amb guió que l'hàbil polític se saltarà o simularà que se saltarà. Dramatúrgia que juga a l'ambigüitat gràcies a la retòrica i al gir lingüístic que en alguna ocasió pot fatigar l'espectador per la repetició d'idees, o simplement perquè la realitat política mostra aques tipus de personatges gairebé diàriament, tal i com queda reflectit al final de l'espectacle.  

La direcció de Xavier Ricart ens presenta un expresident sense personalitat. Com si hagués volgut esborrar qualsevol gest de Novell que el públic pogués relacionar amb alguna de les seves interpretacions televisives. Per tant, el resultat és un líder sense cap tipus de carisma, de dicció plana i gairebé cap gèstica corporal. La interpretació de Novell és correcta,  defensant de manera ferma una opció que acaba resultant avorrida.