Consell familiar

Teatre

informació obra


Estrena:
Estrena
Direcció:
Jordi Casanovas
Dramatúrgia:
Cristina Clemente
Intèrprets:
Georgina Latre, Pep Ambròs, Pere Ventura, Lluïsa Castell, Marc Rius
Producció:
Sala Beckett, Temporada Alta 2013
Sinopsi:

L’any passat vam conèixer la història d’uns pares novells a La nostra Champions particular. Ara, la dramaturga Cristina Clemente, especialista en posar-nos un mirall i explicar-nos amb humor qui som, ha escrit Consell Familiar. Aquí són pares segurs i ferms perquè tenen el millor sistema, o el menys dolent de tots, per governar casa seva: la democràcia. Escullen president amb lleis estrictes, l’economia es regula al cèntim i les estructures d’estat són sòlides. Però què passa quan la filla comença a qüestionar-ho? De tot, pot passar, perquè el director de l’obra és Jordi Casanovas, que ja sabem com les gasta a Temporada Alta quan fabula sobre la Pàtria. I si la pàtria primera és la família, preparem-nos per com ens la pot retratar l’enginy de Casanovas.

Crítica: Consell familiar

22/11/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Francesc Massip

Nova i grata sorpresa de Cristina Clemente com a autora d’un divertit i càustic Consell familiar, sota la batuta d’un altre dramaturg-director, Jordi Casanovas, Premi Ciutat de Barcelona d’enguany per la seva tasca al capdavant de la Sala Flyhard amb la qual justament acaba de partir peres. L’obra pren peu en una anècdota quotidiana com és el règim de divisió de tasques domèstiques en el si d’una família de tarannà obert i participatiu. De fet es trasllada a l’àmbit casolà el funcionament d’un govern democràtic, amb candidatures, eleccions i reunions periòdiques on tot es resol per votació. Tot plegat resulta una mirada corrosiva al sistema polític, ai las!, aparentment més equitatiu. La pràctica a petita escala no fa més que engrandir els defectes que corrompen el sistema. Els diàlegs i les situacions creades resulten hilarants i incisius, i els actors duen a terme un treball fresc i àgil. Escenari central amb públic a dues bandes per tal d’implicar millor l’audiència en aquest microcosmos que esdevé un mirall revelador del present polític que vivim.