Traspassar la mala llet dels jovent en un espectacle en forma de catarsi. Aquest deu ser el repte de Container, una peça que juga amb elements i sorpreses escèniques i interactives que prometen una bona connexió amb el públic més trencador. L'estètica urbana, grafitter, hàbil en gravar-se petites coreografies per passar-la sigui per l'InstaGram o pel TikTok, enrotllat i extrovertit hauria de connectar des de l'arrencada. Però no ho fa. No només amb els més adults (que hi som ben bé per accident, cal admetre-ho!) si no també entre la canalla. Quina explicació hi ha? El primer a fer-se selfies amb rètols insultants és el propi protagonista (un cop el públic ha votat quin nom i personatge desenvoluparà tota l'escena). El seu Fuk Igualada/Vilanova és gratuït, però ajuda a entendre la superficiaitat del quadre. De seguida que comença a sortir gent del públic (que els estira perquè no s'ha creat la química que hauria de generar l'arrencada) els rètols són d'insultar cap a una persona (més o menys concreta) de l'audiècia. Això fa que les reserves dels joves vagin en augment. Ningú vol pillar. I sortir captat pel protagonista suposa posar-se al centre d'una diana en la que no s'hi senten a gust.
Les pantalles, el joc que convida a estriar l'odi que tots portem dins, acaba amb una violència explícita. Cert que té tots els números d'estar preparat però, fins i tot aixóí el joc és insultant i ofensiu. Al món d'aquesta canalla de Container només es tracta de menjar pastes colesteròliques, tirar el paper a terra, com un rebel, pintar polles al container i fer passar el ridícul als altres. Així, l'únic odi que es pot generar és per a un muntatge que peca de primari, d'anar de molon i de no donar espai als espectados a què s'adonin accedint a una acció violenta, si cal. En aquest sentit, Nus Cooperativa va fer una experiècia de teatre de l'oprimit (1000likes) fa uns anys a la Mostra d'Igualada reveladora. No era necessari que la veu en off els sermonegés dient que tenien odi, ells mateixos l'expressaven des d'un grup de wtssp creat per a l'ocasió. c
En aquest muntatge hi ha una potència en el mateix container (que no volem desvetllar) que li dona un punch interessant. I que l'eina interactiva transforma el grup de wttsp generat pel moment amb una mna de kahoot obert. I sí, la canalla juga amb aquesta part. Perquè els hi és divertia,però, sobetot, perquè comproven que no reben cap mena d'atac col·lectiu al seu mòbil.
Container té una altra pega de fons. S'atreveix a pontficar que hi ha un equilibri de forces entre l'amor i l'odi. Que és com dir entre el Bé i el Mal. En realitat, tots tenim rampells primaris que cal aprendre a controlar per poder empatitzar amb la comunitat. A la rauxa, se l'equilibra amb el seny. El dispositiu interactiu potent surt disparat sense sentit perquè aixeca l'odi que, aparentment, convida a descobrir-lo i acceptar-lo. I, per últim voler ser guai no exigeix ser excloent. Una prova es troba en aquesta mateixa edcióde la Mostra, Lázaro (que imagina un Lazarillo de Tormes del segle XXI) connecta sent irreverent i integra els adults amb intel·ligència i comicitat. La potència de Container necessita una profunda relectura.
