Contes a 2 metres

informació obra



Autor:
Eulàlia Ribera
Sinopsi:

La saviesa, humor, intimitat i connexió de l’oralitat en viu es presenten amb una gran diversitat de formes i matisos a 'Contes a 2 metres'. El format és únic, creat amb la prevenció, la intimitat i la curiositat com a pilars fonamentals.

Fins a 6 narradors utilitzen estructures giratòries per comunicar directament a la intimitat de la teva oïda un repertori excels de contes, endevinalles i poesia dirigit només a tu. Un espai tranquil, segur i emocionant que despertarà els teus sentits si t’apropes a escoltar…


Aquest espectacle té una durada de 10 minuts i el públic hi podrà accedir cada 15 minuts. 

Crítica: Contes a 2 metres

30/05/2021

Idea senzilla amb un recorregut amplíssim

per Jordi Bordes

Algunes vegades les limitacions d’una pandèmia donen una idea que resulta molt fertil als artistes. És el cas de Un conte a 2 metres. Seguint les indicacions sanitàries, de mascareta, gel i distància neix aquest dispositiu: Cinc narradors expliquen fragments de contes (cadascú al seu estil) a través d’un tub de cartró de dos metres de largada. L’espectador pot interactuar-hi parlant també pel mateix tub. La idea es desplega en mil possibilitats. El seu espai ideal és a carrers i places per a interactuar amb els ciutadans que hi van topant. Les possibilitats són quasi infinites. El perfil de narracions es podrien fer a demanda del festival. La companyia és valenciana. Seria preciós, per exemple, incorporar contistes d’arreu del Principat o de la Catalunya Nord i de les Balears. Que cadascú expressessin els contes amb el seu accent originari. O que s’alternessin rondalles tradicionals de cada punta dels Països Catalans. O que s’incorporessin també contes de nouvinguts de la seva tradició. Qualsevol fórmula sembla atractiva i suggerent.

A la Mostra d’Igualada, han patit estar massa apartats de tot perquè les obligacions de la Covid les han situat en un pati allunyat de tot. Però han treballat en altres festivals enmig del carrer I ara, que les vacunacions avancen a bon ritme cal donar-los-hi aquesta oportunitat. La intensitat i intimitat d’escoltar un conte ressonant pel tub a cau d’orella i amb la musicalitat dels accents (sovint amb peces cantades, també) contrastava en un espai isolat. Enmig del brogit, sentir un xiuxiueig íntim i còmplice deu ressonar amb una potència preciosa. És un diamant en brut, que interessarà arreu però que l’Institut Ramon Llull o el Projecte Alcover haurien d’aprofitar d’aquesta idea tant simple que genera tants universos com sons pel tub siguin possibles. Quan la vegin pel seu municipi, no desaprofitin l’oportunitat de compartir una breu conversa a cau d’orella amb accents veïns. I de deixar-se persuadir pel fill amb ukelele i el pare amb una vareta màgica que havien estat repudiats pel poble per estrafolaris pero, de sobte,… (pareu l’orella per saber-ne el final!)