Correo

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Carolina Díaz, Daniela Jofré, Sergio Gilabert, Patricio Yovane
Composició musical:
Daniel Marabolí
Direcció:
Judith Argomaniz
Coreografia:
Judith Argomaniz
Sinopsi:

Un grup d'estudiosos ha passat 5 anys recopilant i analitzant cartes escrites per grans personatges de la història universal. Ara ens obren una de les seves sessions de treball, perquè puguem revisitar les cartes que guarden i classifiquen als seus arxius i ens transporten a un viatge atemporal i analògic, desafiant el concepte de celeritat i defensant que les cartes tenen el poder de modificar el curs de la història. Un espectacle sobre el gènere epistolar, que ens proposa reflexionar sobre la privacitat, la comunicació, la immediatesa i l'estètica de l'espera.

Crítica: Correo

12/09/2018

Nostàlgic regust a la goma del segell

per Jordi Bordes

La companyia Proyecto Correo fa un salt a l'atemporalitat. imagina una estafeta ensopida per no rebre missives i quina pot ser la manera de reactiva-ho. Les preguntes: "Quan fa que no envies una carta escrita a mà?" o "Quan fa que no reps una carta escrita a mà?" es plantegen al principi i al final de l'espectacle. El muntatge garanteix que les respostes variïn, amb un joc màgic i d'una preciosa sensibilitat. Certament, l'univers del correu és un pou de nostàlgia que porta a molts viatges. Ho van fer els oligor en aquell xiuxiueja tLa máquina de la soledad. També José Antonio Portillo amb aquell delicat Biblioteca de cuerdas y nudos. En clau còmica per a públic familiar podríem evocar Puig i Fontanals, carters professionals.

L'art d'enviar i rebre cartes és un misteri que s'ha perdut, avui. I Correo convida a redescobrir-ho. Ni que sigui forçat per la dramatúrgia i la suggestió del moment. És un joc que els permet llegir la correspondència més insòlita (com la d'un Fidel Castro en edat escolar demanant 10 dòlars al president dels Estats Units per conèixer com era aquell bitllet). Els hi podria valdre també la carta que s'endurà un mort de la seva parella en un dels contes de La dutxa d'Enric Larreula. Els personatges, que tenen una estranya relació entre ells, evoquen a un món carregat de cartes, de somnins a repartir. Ben bé com aquelles persones que reben respostes (mitjançat cartes màgiques en l'espectacle Les clinck de Les Bianchis. és evident que el to nostàlgic de Proyecto correu s'adiu molt amb l'escriptura de caligrafia i l'art d'enganxar el solapa del sobre i el segell amb la llengua. Amb aquell característic regust a cola. Qui no ho hagi provat, no sap que és enviar carta (i, sobretot, es perd saber què és esperar-ne resposta).