Correo

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Carolina Díaz, Daniela Jofré, Sergio Gilabert, Patricio Yovane
Composició musical:
Daniel Marabolí
Direcció:
Judith Argomaniz
Coreografia:
Judith Argomaniz
Sinopsi:

Un grup d'estudiosos ha passat 5 anys recopilant i analitzant cartes escrites per grans personatges de la història universal. Ara ens obren una de les seves sessions de treball, perquè puguem revisitar les cartes que guarden i classifiquen als seus arxius i ens transporten a un viatge atemporal i analògic, desafiant el concepte de celeritat i defensant que les cartes tenen el poder de modificar el curs de la història. Un espectacle sobre el gènere epistolar, que ens proposa reflexionar sobre la privacitat, la comunicació, la immediatesa i l'estètica de l'espera.

Crítica: Correo

22/09/2018

SOS cartes, per als nostàlgics

per Núria Cañamares

Els de Proyecto Correo són uns nostàlgics i han muntat un espectacle per recuperar les cartes, aquelles missives que ens enviàvem físicament, generalment escrites a mà, abans que els correus electrònics ens saturessin la bústia digital.

Situant-nos en una de les trobades d’uns estudiosos/amants de la matèria epistolar, proposen la revisió i anàlisi de correspondències personals i històriques sostenint la tesi del valor incommensurable de les cartes. El fet d’escriure-les i de rebre-les. De no fer-ho. O de no fer-ho a temps. Les cartes tenen el poder de canviar el transcurs d’uns episodis i, per tant, d’unes vides. A vegades només les d’alguns; d’altres, les de molts.

La introducció és una mica densa i exigeix una dosi de pausa i atenció, però un cop ens convida a la participació activa, enviant-ne i rebent-ne (el contingut és reservat), el joc agafa un altre caire. I si te’l prens seriosament, pot tocar-te profundament.

Una reflexió humil i romàntica sobre el que hem perdut amb el progrés tecnològic i que permet tornar a experimentar (això els que tenim una edat!) el que eren i el sentit que prenia l’enviar cartes.