Così fan tutte, AAOS 2017

Òpera

informació obra


Intèrprets:
Carles Pachón, Joan Francesc Folqué, Elisa Vélez, Enric Martínez-Castignani, Cor Amics de l'Òpera de Sabadell, Orquestra Simfònica del Vallès
Direcció Musical:
Daniel Gil de Tejada
Direcció:
Pau Monterde
Escenografia:
Elisabet Castells
Il·luminació:
Nani Valls
Ajudantia de direcció:
Anna Ponces
Producció:
Amics de l'Òpera de Sabadell
Autoria:
Miquel Cobos, Ezequiel Casamada
Sinopsi:

Òpera en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, sobre un llibret original de Lorenzo Da Ponte. Estrenada en el Burgtheater de Viena, el 26 de gener de 1790, en presència de l'emperador Josep II d'Àustria.

Elegant òpera bufa, és una farsa simètrica en la seva forma i en certa manera és també un adéu al món de la música galant amb suaus pinzellades de caràcter rococó.

Havia costat molt que l’'emperador Josep II, que havia tornat molt cruixit de la guerra contra els turcs i disposava ara de molt menys recursos que abans per a les diversions de la cort, li encomanés finalment una òpera nova a Mozart perquè la fes amb el seu col·laborador més eficaç, Lorenzo Da Ponte. L'encàrrec incloïa l'advertència que aquesta vegada no es podria fer un espectacle del calibre de les dues òperes bufes anteriors realitzades pels autors (Le nozze di Figaro, 1786, i Don Giovanni, 1787). En comptes de la dotzena llarga de personatges d’aquestes dues creacions, ara Da Ponte i Mozart s’havien de cenyir a només sis personatges i fins i tot el cor tenia intervencions més reduïdes aquí que en les dues òperes anteriors. Però a Mozart no li caldrien grans quantitats de cantants ni de recursos per fer la més perfecta de les seves creacions operístiques.

Roger Alier

Crítica: Così fan tutte, AAOS 2017

20/11/2017

Magnetisme líric

per Francesc Massip

L'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell fa 35 anys que malda per situar l'òpera a Catalunya més enllà del Liceu. Fa 30 anys que ha aconseguit consolidar un cicle operístic que escampa el teatre líric arreu del país. I en fa cinc que Tarragona té la seua Temporada d'Òpera. Una descentralització del tot lloable i necessària que ha portat una de les òperes més gràcils del gran Mozart de Tortosa a Lleida, passant per Sant Cugat, Manresa, Granollers i Reus, després d'estrenar-se a Sabadell i tancar gira al Teatre Tarragona. Altres produccions, com el Don Carlo de Verdi, també faran estada a Girona, Vic o Viladecans, una xarxa de teatres que mancomunadament han aconseguit trencar el monopoli operístic del coliseu de la Rambla. Così fan tutte o L'escola dels amants s'inscriu en el corrent d'obres galants set-centistes que per la banda més refinada tingué Marivaux per abanderat, amb el seu Castigat ridendo mores que també traspua l'òpera. La posada en escena de Pau Monterde és sòbria, nítida i resoluta, amb una escenografia d'Elisabet Castells que incorpora aspectes objectuals d'impacte, com el vaixell travessant l'escenari (la costa napolitana), les fumaroles del Vesubi, o el bosc aeri que cenyeix l'escenari en la segona part. De les interpretacions destaquen el trio femení composat per Núria Vilà, Elisa Vélez i Anna Tobella, amb una desimboltura lírica i corporal del tot notables. Hi ha resolucions escèniques d'un humorisme desbridat, com quan un veritable dottore de commedia dell'arte aconsegueix tornar a la vida els suposats suïcidats per amor passant-los un imant que remou els seus cossos amb espasmes hilarants, una broma sobre les pràctiques presumptament científiques del doctor Franz Anton Mesmer, admirador i protector de Mozart. Molt eficaç l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la batuta de Daniel Gil de Tejada. L'esforç humà que suposa la iniciativa ha estat posat en perill pel cop d'estat del 155 que ha paralitzat la fluència de recursos que fins i tot es poden perdre si no aturem l'agressiva ingerència del triumvirat inquisitorial que amenaça en destruir, molt particularment, la nostra cultura i el nostre ensenyament (la sanitat ja se la van carregar les clavegueres d'interior).