Cratère n°6899

Dansa

informació obra


Autoria:
Gerard Bidegain
Sinopsi:

Un cometa acaba d’impactar contra el planeta Terra. Arran de la col·lisió s’ha format un cràter. La superfície és inestable. Sembla com si alguna cosa es bellugués. El paisatge es transforma al ritme de les accions. Cratère N°6899 és una peça que gira al voltat d’un element: l’aigua. Una matèria que està íntimament lligada a l’Univers i la Terra, que ens connecta amb el cosmos i els oceans, i que té la capacitat de modular el paisatge. Cratère N°6899 és una mirada cap a les galàxies, cap als extrems de l’univers i també cap a allò més terrenal, cap a les pedres, les formacions geològiques… Un viatge cap als orígens de l’Univers i un intent de reconstruir les condicions d’aquells temps: la dispersió de l’aigua per la superfície de la Terra, els efectes visuals i sonors d’uns fenòmens ancestrals que van anar formant el nostre planeta ara ja fa uns quants milions d’anys.

Crítica: Cratère n°6899

28/04/2019

Les convulsions dels volcans,el crepitar de la llar de foc

per Jordi Bordes

Si hi ha res més magnètic és mirar com crema un tronc i la brasa a una llar de foc. Un exemple similar és aquesta proposta de  Gwendoline Robin. Olot, terra de volcans, no volia desaprofitar un treball que la vincula directament. És un treball altament contemplatiu. De curta mirada i pacient bategar. Que  connecta directament amb Waiting for the Earthquakes, de Moon Ribas, del 2017. No hi ha les erupcions que representaven els de l'Agrupación Sr. Serrano a Katastrophe. 

La disposició és ben senzilla. El públic al voltant d'un sorral en forma de cràter i un focus zenital que s'encén per marcar el contrast. L'artista disposa els elements per fer reaccionar l'aigua. Provoca els canvis. I mira de potenciar-los, si cal, posant un micròfon per captar el so més imperceptible del gel sec esclatant en mil bombolles i aixecant el fum. Puntualment, amb un ventilador,es retira el fum que queda surant sobre l'aigua. La purpurina esquitxada anteriorment fa una olor característica entre el sofre de l'interior de la Terra al vinagre. A més de veure una acció plàstica en contínua transformació, els sentits de l'olfacte i de la vista s'accentuen si s'està ben a prop. Les fumeroles s'escampen, quan s'obren els cràters, com si fossis uns cons paral·lels. Preciós detall per veure en tancada nit o a l'entrada del capvespre.