Cremats

Teatre

informació obra


Direcció:
Roger Peña, Carles Mallol i Carla Torres
Intèrprets:
Tilda Espluga, Guillermo Toledo, Maife Gil, Isaac Alcayde
Ajudantia de direcció:
José-Pérez Ocaña
Escenografia:
Carles Pujol
Il·luminació:
Raul Martínez
Vestuari:
Eulàlia Miralles
Autoria:
Carla Torres
Sinopsi:

“Cremats” és una obra que cerca deliberadament els contrastos, els canvis constants, per començar d’idioma (amb un text bilingüe al cent per cent) i, sobretot, de registres en una muntanya russa entre la brutalitat, l’emoció, l’humor negre i l’àcida tendresa, per despullar quatre éssers tan normals i tan miserables com qualsevol.

En to de comèdia esbojarrada i abordant temes d’una actualitat desbordant,  toca de ple els problemes de la societat. La crisi, la doble moral, la incomunicació i les relacions mal portades són el pa de cada dia.

La Mònica, el Rashid, la Isabel i el Jordi (o Jorge?) són 4 personatges cremats per la vida que porten: la seva rutina, la seva economia i les seves relacions són un autèntic desastre. Tothom té un objectiu concret i, a partir dels seus respectius plans, començaran els embolics i cadascun d’ells descobrirà que està pitjor del que es pensava… Com la vida mateixa.

Una comèdia sobre l’enveja, la rancúnia, la gelosia, l’ambició i altres “virtuts” essencials


Crítica: Cremats

03/02/2015

Divertit vodevil però socarrimat d'entrada, previsible

per Jordi Bordes

Roger Peña és un doblador passat a director i dramaturg recent. Acaba de guanyar el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta (el que l'avala com a hàbil constructor d'històries). Lamentablement, "Cremats", se socarrima massa d'hora. De seguida, es veuen els conflictes i s'intueixen les trames que aniran enllaçant-se. Hi ha una voluntat de fer una ciomèdia de traç gros amb algunes escenes concretes de crítica social dramàtica. En aquesta ocasió, la voluntat d'ajuntar aquests dos gèneres no lliga: el públic no entén que el retrat que Rashid fa de cada personatge és lamentable, depriment: ningú se salva. De fet, el problema ja es palpa des de l'arrencada perquè de seguida es veuen uns personatges esperpèntics, ridiculitzats, posats a l'aparador perquè la gent rigui. Un punt de subtilitat, potser reduiria el volum del riure de la platea però donaria molta més solvència. La vis còmica de Willy Toledo, Maife Gil, Isaac Alcayde i Tilda Espluga és innegable i funciona. Són uns antiherois que es ridiculitzen entre ells. El ritme de funcions els proporcionarà un ritme imprescindible per fer més breus les estones de preparació de l'embolic per fer que els riures siguin més constants a escena. Ara, hi ha moments que ensopeixen encara.

El debut de roger Peña va ser amb un impactant "Poder absoluto" (Villarroel, 2012), un thriller amb un gir final per treure's el barret. La temporada passada va estrenar "Iaia" (Romea, 2013) una comèdia adolescent que, en realitat erra tot un homenatge a la iaia de l'escena que no és altra que Montserrat Carulla, la seva mare. D'aquella obra, que ha de significar el comiat d'una actriu estimada tant còmica com dramàtica, encara ara fan bolos. Cal que aquest tercer treball, el més descarnadament còmic, faci una nova cocció a foc lent, que no socarrimi, si es posa una mica més de tomàquet a la salsa cremada, no es notarà tant i els macarrons seran més bons, diu la dona del muntatge. Doncs això.

Trivial