Cremats

Teatre

informació obra


Direcció:
Roger Peña, Carles Mallol i Carla Torres
Intèrprets:
Tilda Espluga, Guillermo Toledo, Maife Gil, Isaac Alcayde
Ajudantia de direcció:
José-Pérez Ocaña
Escenografia:
Carles Pujol
Il·luminació:
Raul Martínez
Vestuari:
Eulàlia Miralles
Autoria:
Carla Torres
Sinopsi:

“Cremats” és una obra que cerca deliberadament els contrastos, els canvis constants, per començar d’idioma (amb un text bilingüe al cent per cent) i, sobretot, de registres en una muntanya russa entre la brutalitat, l’emoció, l’humor negre i l’àcida tendresa, per despullar quatre éssers tan normals i tan miserables com qualsevol.

En to de comèdia esbojarrada i abordant temes d’una actualitat desbordant,  toca de ple els problemes de la societat. La crisi, la doble moral, la incomunicació i les relacions mal portades són el pa de cada dia.

La Mònica, el Rashid, la Isabel i el Jordi (o Jorge?) són 4 personatges cremats per la vida que porten: la seva rutina, la seva economia i les seves relacions són un autèntic desastre. Tothom té un objectiu concret i, a partir dels seus respectius plans, començaran els embolics i cadascun d’ells descobrirà que està pitjor del que es pensava… Com la vida mateixa.

Una comèdia sobre l’enveja, la rancúnia, la gelosia, l’ambició i altres “virtuts” essencials


Crítica: Cremats

16/02/2015

Macarrons, sexe i sofregit... cremat!

per Andreu Sotorra

¿Sabeu allò que es deia a la segona meitat del segle passat: "Droga, sexe i rock and roll"...? Doncs, per parlar d'aquesta comèdia, es podria aplicar una citació semblant, però lleugerament canviada: "Macarrons, sexe i sofregit". L'autor Roger Peña Carulla, que encara té la seva última comèdia, 'Iaia!' —comiat de la seva mare, l'actriu Montserrat Carulla—, voltant pels escenaris catalans, s'ha estripat del tot en aquesta nova proposta, malgrat el risc de cremar-se. Diria que, un cop va tenir l'obra enllestida, ell mateix es va adonar del perill i es va protegir amb un filtre ignífug col·locat en ple títol: 'Cremats'.

No cal avisar els bombers. Els quatre intèrprets són prou autosuficients i de prou categoria escènica per fer que els espectadors fugin del foc i no caiguin en les brases. I sort d'ells quatre, perquè salven un guió que a manera que avança va donant a entendre tot el que passarà, però que no per això deixa de divertir l'auditori que diria que se sent a gust amb una sèrie de diàlegs, expressions i caricatures de la misèria humana quotidiana que ens envolta sense haver de pagar el peatge de la publicitat en televisió. És a dir, el muntatge té molt d'audiovisual, i això no és cap lleig, ben al contrari, el que passa és que fins i tot la trampa final d'una pòlissa d'assegurança de vida s'endevina de seguida per on anirà. (...)

Trivial